dilluns, 3 de novembre de 2008

PREGUNTES D’UN REPUBLICÀ DAVANT UN LLIBRE. S’HA EQUIVOCAT SOFIA DE BORBÓN I GRÈCIA ¿

L’aparició del mediàtic llibre de l’opudeista Pilar Urbano i el posterior comunicat de premsa de la “casa real” (casa ¿ ) estan essent objecte de debat mediàtic, tant en els les seccions d’opinió política com de “premsa rosa”.

Podem, intuir que és cert la declaració de Pilar Urbano respecte que una pre-edició del llibre va passar el filtre de l’equip assessor, organitzador i de protocol assignat a Sofia de Borbón (potser massa autònom dels serveis centrals organitzatius, d’assessorament i protocol de “la casa real” ¿?? )

Si això és així, podem deduir que tot el conjunt de barrabassades que recull en Toni Barbarà a la ratera ( http://bloclaratera.blogspot.com/ ) estan realment dites.

No es que sospitéssim pas que aquesta ciutadana coronada opinés de formes diferents. El que potser ha sorprès és que aquesta opinió es fes publica i publicada.


El debat mediàtic s’està centrant en si la ciutadana Sofia tè llibertat d’opinió i expressió o si el paper presumpte de “neutralitat i arbitratge” imposa silenci i discreció.

Tant sols he escoltat una veu mediàtica diferenciada que oferia l’opinió que un cop optat, des de “la casa real” per l’expressió, sense límits, d’opinió publica, s’obria la porta a la via inversa. Es a dir a l’existència d’opinió publica i publicada, sense límits, als afairs de “la casa real”. Es a dir, a donar per tancada l’autocensura envers la informació sobre “la casa real”.

Es referia només des de l’àmbit de la “premsa rosa” o també del periodisme polític ¿ Acabarà realment l’autocensura ¿

En aquests moments, opinar sobre “la casa real”, ha portat a l’alcalde de Puerto Real a la banqueta dels acusats, als tribunals de justícia (burgesos).

Si trencar amb l’aparença de “neutralitat i arbitratge” pot suposar una resposta de diferents sector socials i un cert desgast de la monarquia i aquest desgast no podia passar prèviament inadvertit per “la casa real” i els seus equips, sorgeixen algunes preguntes:

A) perquè s’assumeix aquest desgast ¿
B) perquè en aquests moments ¿
C) s’espera algun benefici que superi (o com a mínim compensi) aquest desgast ¿

Encara ens queda camí per obrir la segona transició. I la III República pot esdevenir amb una tercera transició. A anys vista, per tant. Però, la legitimitat de proposar III República, és cada cop més forta.

Pere Fernández.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada