dijous, 6 de novembre de 2008

RESOLUCIÓN DE LA ASAMBLEA DE NOU BARRIS SUD (BARCELONA) (*) DE ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA ANTE LA IX ASAMBLEA FEDERAL DE IZQUIERDA UNIDA (ed.cast)


RESOLUCIÓN DE LA ASAMBLEA DE NOU BARRIS SUD (BARCELONA) (*) DE ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA ANTE LA IX ASAMBLEA FEDERAL DE IZQUIERDA UNIDA

NECESITAMOS Y QUEREMOS UNA IU QUE LA HAGAN SUYA LOS TRABAJADORES Y LAS TRABAJADORAS.

LA IU QUE NECESITAMOS Y QUEREMOS


1. Una IU que inicie con la IX Assemblea un proceso de refundación de la izquierda transformadora y alternativa en España. Esta refundación no se agota con la IX Assemblea sino que justamente se inicia con ella y es un proceso largo en el tiempo, que requiere, imprescindiblemente, del mayor activo de IU: sus hombres y mujeres. Todos y todas hemos de refundar IU.

2. Una IU que quiera y sepa ponerse dos deberes fundamentales en la agenda de trabajo post-IX Assemblea Federal. A) Un programa temporalizado de propuestas y plan de lucha y movilización (propia y unitaria) anti-crisis. Temporalizado: en el corto y medio plazo: que podemos hacer y a que nos comprometemos. En el largo plazo: cual es el programa de transición hacia el socialismo del siglo XXI. B) Las nuevas formas de organización (para la acción) de IU y sus repercusiones estatuarias.

3. Una IU, por tanto, que proponga, articule y organice propuestas, luchas y movilizaciones de defensa y ampliación de los derechos de los y las trabajadores y trabajadoras, con una perspectiva de construcción de alternativas al capitalismo, de perspectiva socialista de liberación de clase, nacional y personal.

4. Una IU que sepa ganar aliados sociales y políticos a partir de sus propuestas, de su organización y de su movilización.

5. Una IU que debata fundamentalmente con la sociedad. Y que en sus, necesarios, debates internos premie la política, la fraternidad, la generosidad y el enfoque hacia la acción política y social. Nunca más debates sin acción política. Nunca más debates cainitas suicidas ni cupulares que sean falsas coartadas de medición de correlación de fuerzas internas ni de intereses personales.

6. Una IU que trabaje con la sociedad. Que politice a la sociedad y socialice la política.

7. Una IU que crezca sumando, a partir de la superación de la etapa de confrontación interna y de posiciones excluyentes. Sumando desde la síntesis en los debates y desde la acción política práctica. IU somos todos y todas y necesitamos ser muchos y muchas más.

8. Una IU que crezca organizándose de otra manera y mejor. Que sea expresión orgánica de la ciudadanía de izquierdas. Pero, fundamentalmente que sea un movimiento político y social que hacen suyo los trabajadores y las trabajadoras. Que aspire a organizar desde la mujer trabajadora inmigrante no regularizada hasta la directora de una oficina bancaria. Desde el estudiante hasta al rector de universidad. Desde recepcionista hasta la medica. Desde la diseñadora autónoma ploretarizada hasta el taxista. Desde la gerente de cooperativa de zona de montaña hasta el trabajador del sexo. Desde el licenciado en derecho que no encuentra su primer trabajo hasta la prejubilada expulsada del sistema productivo. Desde el trabajador del automóvil hasta la conductora del autobús público. Desde la camarera hasta la responsable de programas europeos en una ONG. Desde el arquitecto funcionario en ayuntamiento de gran municipio hasta la mujer campesina. Desde el minero hasta el agente de desarrollo económico en zonas rurales. Desde trabajador de la pesca hasta el entrenador de fútbol. Desde la sindicalista hasta el pequeño comerciante. En definitiva una IU que eche raíces con la sociedad, y fundamentalmente al mundo del trabajo. Unas raíces que, entre otras potencialidades, evitaran que los tsunamis bibartidista electorales tumben su casa.

9. Una IU orgullosa de sus pluralidades. Y sus pluralidades orgullosas de IU. Unas pluralidades que se escuchen, colaboren y se complementen entre ellas. Unas pluralidades que perciban y sientan a IU como parte de su proyecto. Unas pluralidades que perciban y sientan a IU no como organización competidora y devaluadota de sus funciones políticas, sino como complementaria y potenciadota de su acción política. Unas pluralidades que perciban y sientan el futuro crecimiento de IU no como un riesgo, sino como una oportunidad.

10. Una IU con una dirección unitaria, participada por toda su pluralidad, colectiva, compartida y cohesionada. Nunca más dinámicas de gobierno - oposición dentro de los órganos de dirección. Nunca más decisiones al margen de los órganos de dirección

11. Una IU que crezca con el impulso y la dinamtzación de una dirección ágil, dinámica, renovada, simplificada en su número de órganos y no masificada de miembros. Y con nuevos métodos de trabajo y nuevas formas de dirigir. Dirigir analizando, proponiendo, actuando, evaluando y actualizando. Dirigir con eficacia y eficiencia. Dirigir generando participación y ilusión en el conjunto de la afiliación de IU.

12. Una IU más movimiento. Con asambleas de base con actividad política fuerte y conectadas con la sociedad. Con análisis de la realidad, con capacidad de propuesta y de generación de alternativas, con capacidad de acción política y social. Con planes de trabajo. Con auto-evaluaciones de los objetivos conseguidos. Con análisis de dificultades, riesgos, fortalezas y oportunidades. Un movimiento construido por todos / as y cada uno/a de los/as afiliados/as. Que debatan de forma franca, agradable, abierta y transversal. Que busquen la síntesis en el debate hacia la acción política. Y que los acuerdos se legitimen fruto que cada persona afiliada equivale a un voto.

13. Una IU que por su capacidad de acción política y organizativa y por sus alianzas ponga nerviosas a las clases dominantes. Por que al no automarginarse de la sociedad ni integrarse en el sistema, es portadora del virus de la nueva sociedad.

14. Una IU que salga de la IX Assemblea con mucha agenda de trabajo y muchas ganas de hacerlo.

15. Una IU que salga de la IX Assemblea ilusionada, animada, alegre y combativa.

Nou Barris (Barcelona), a 4 de noviembre de 2.008.

(*) Resolución aprobada por la unanimidad de la Assemblea.

RESSOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA DE NOU BARRIS SUD (BARCELONA) (*) D’ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA DAVANT LA IX ASSEMBLEA FEDERAL D’ IZQUIERDA UNIDA (ed.cat)


RESSOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA DE NOU BARRIS SUD (BARCELONA) (*) D’ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA DAVANT LA IX ASSEMBLEA FEDERAL D’ IZQUIERDA UNIDA

NECESSITEM I VOLEM UNA IU QUE LA FACIN SEVA ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES.

LA IU QUE NECESSITEM I VOLEM


1. Una IU que enceti amb la IX Assemblea un procés de refundació de l’esquerra transformadora i alternativa a Espanya. Aquesta refundació no s’esgota amb la IX Assemblea sinó que tot just s’enceta amb ella i és un procés llarg en el temps, que requereix, imprescindiblement, del major actiu d’IU: els seus homes i dones. Tots i totes hem de refundar IU.

2. Una IU que vulgui i sàpiga posar-se dos deures fonamentals a l’agenda de treball post-IX Assemblea Federal. A) Un programa temporalitzar de propostes i pla de lluita i mobilització (pròpia i unitària) anti-crisi. Temporalitzat: en el curt i mig termini: que podem fer i a que ens comprometem. En el llarg ermini: quin és el programa de transició cap al socialisme del segle XXI. B) Les noves formes d’organització (per a l’acció) d’IU i les seves repercussions estatutàries.

3. Una IU, per tant, que proposi, articuli i organitzi propostes, lluites i mobilitzacions de defensa i ampliació dels drets dels i les treballadors/es, amb una perspectiva de construcció d’alternatives al capitalisme, de perspectiva socialista d’alliberament de classe, nacional i personal.

4. Una IU que sapigue guanyar aliats socials i polítics a partir de les seves propostes, de la seva organització i de la seva mobilització.

5. Una IU que debati fonamentalment amb la societat. I que als seus, necessaris, debats interns premi la política, la fraternitat, la generositat i l’enfoc cap a l’acció política i social. Mai més debats sense acció política. Mai més debats cainites suïcides ni cupulars que siguin falses coartades de medició de correlació de forces internes ni d’interessos personals.

6. Una IU que treballi amb la societat. Que polititzi a la societat i socialitzi la política.

7. Una IU que creixi sumant, a partir de la superació de l’etapa de confrontació interna i de posicions excloents. Sumant des de la síntesi en els debats i des de l’acció política pràctica. IU som tots i totes i necessitem ser molts i moltes més.

8. Una IU que creixi organitzant-se d’una altre manera I millor. Que sigui expressió orgànica de la ciutadania d’esquerres. Però, fonamentalment que sigui un moviment polític i social que fan seu els treballadors i les treballadores. Que aspiri a organitzar des de la dona treballadora immigrant no regularitzada fins a la directora d’una oficina bancària. Des de l’estudiant fins al rector d’universitat. Des del recepcionista fins a la metgessa. Des de la dissenyadora autònoma ploretaritzada fins al taxista. Des de la gerent de cooperativa de zona de muntanya fins al treballador del sexe. Des del llicenciat en dret que no troba la primera feina fins a la prejubilada expulsada del sistema productiu. Des del treballador de l’automòbil fins a la conductora de l’autobús públic. Des de la cambrera fins a la responsable de programes europeus de l’ong. Des de l’arquitecte funcionari a ajuntament de gran municipi fins a la dona pagesa. Des del miner fins a l’agent de desenvolupament econòmic a zones rurals. Des del treballador de la pesca fins a l’entrenador de futbol. Des de la sindicalista fins al petit comerciant. En definitiva una IU que faci arrels a la societat, i fonamentalment al món del treball. Unes arrels que, entre altres potencialitats, evitaran que els tsunamis bibartidistes electorals enderroquin la seva casa.

9. Una IU orgullosa de les seves pluralitats. I les pluralitats orgulloses d’IU. Unes pluralitats que s’escoltin, col·laborin i es complementin entre elles. Unes pluralitats que percebin i sentin a IU com a part del seu projecte. Unes pluralitats que percebin i sentin a IU no com a organització competidora i davaluadora de les seves funcions polítiques, sinó com a complementaria i potenciadora de la seva acció política. Unes pluralitats que percebin i sentin el futur creixement d’IU no com a un risc, sinó com a una oportunitat

10. Una IU amb una direcció unitària, participada per tota la seva pluralitat, col·lectiva, compartida i cohesionada. Mai més dinàmiques de govern – oposició dins els òrgans de direcció. Mai més decisions al marge dels òrgans de direcció

11. Una IU que creixi amb l’impuls i la dinamització d’una direcció àgil, dinámica, renovada, simplificada en el número d’òrgans i no masificada de membres. I amb nous mètodes de treball i noves formes de dirigir. Dirigir analitzant, proposant, actuant, avaluant i actualitzant. Dirigir amb eficàcia i eficiència. Dirigir generant participació i il·lusió en el conjunt de l’afiliació d’IU.

12. Una IU més moviment. Amb assemblees de base amb activitat política forta I connectades amb la societat. Amb anàlisi de la realitat, amb capacitat de proposta i de generació d’alternatives, amb capacitat d’acció política i social. Amb plans de treball. Amb auto-avalucions dels objectius conquerits. Amb anàlisi de dificultats, riscos, fortaleses i oportunitats. Un moviment construït per tots/es i casasqu/na dels i les afiliats i afiliades. Que debaten de forma franca, agradable, oberta i transversal. Que cerquen la síntesi en el debat cap a l’acció política. I que els acords es legitimen fruit que cada persona afiliada equival a un vot.

13. Una IU que per la seva capacitat d’acció política i organitzativa i per les seves aliances posi nervioses a les classes dominants. Perquè al no automarginar-se de la societat ni integrar-se en el sistema, es portadora del virus de la nova societat.

14. Una IU que surti de la IX Assemblea amb molta agenda de treball i moltes ganes de fer-ho.

15. Una IU que surti de la IX Assemblea il·lusionada, engrescada, alegre i combativa.

Nou Barris (Barcelona), a 4 de novembre de 2.008.

(*) Resolució aprovada per la unanimitat de l’Assemblea.

dilluns, 3 de novembre de 2008

SAL SUELA S.L. - SELECCIÓN DE PERSONAL


SAL SUELA S.L. - SELECCIÓN DE PERSONAL

Sal Ssuela S.L.- Recursos Humanos, dígame.

Sr. Kurrante- Buenos días, quería conocer la situación de mi currículum en el proceso de selección

Sal Suela S.L.- Como no. ¿ Con relación a que oferta?.

Sr. Kurrante- La de “construir el mundo en seis días y al séptimo descansar”

Sal Suela S.L.- Me alegra comunicarle que en está usted pre-seleccionado. Aún no le habíamos avisado, porque hemos estado muy ocupados con la publicación de un libro.

Sr. Kurrante- Perfecto.

Sal Suela S.L.- Como usted ya conoce por la oferta, la empresa necesita, por necesidades de producción, la contratación de un trabajador a jornada semanal de 65 horas, acogiéndonos a la normativa europea. Así que espero que no me venga usted con sueños antonelo-barbaristas.

Sr. Kurrante- Ningún problema. Yo soy cristiano-sofisista y, siguiendo las orientaciones de nuestra guía espiritual, sólo descanso el domingo.

Sal Suela S.L.- Eso está muy bien. En Europa somos muy cristianos.

Kurrante-Por supuesto, señor.

Sal Suela S.L.- Y espero que su guía espiritual, dalaia Sofis predique con el ejemplo.

Sr. Kurrante- Es que al ser guía espiritual y no ciudadana (de a pie), no trabaja, Señor.

Sal Suela S.L.- Entonces, ¿ de qué vive, su guía ?

Sr. Kurrante- Tiene nomina en Sal Suela, SL., Señor. Su empresa.

Sal Suela S.L.- Me ha descubierto, aquí no trabaja ni dios.

Sr. Kurrante- Entonces, sino trabajan ustedes, ¿ a quién facturan?

Sal Suela S.L.- Facturamos al Estado, Sr. Kurrante, al Estado.

PREGUNTES D’UN REPUBLICÀ DAVANT UN LLIBRE. S’HA EQUIVOCAT SOFIA DE BORBÓN I GRÈCIA ¿

L’aparició del mediàtic llibre de l’opudeista Pilar Urbano i el posterior comunicat de premsa de la “casa real” (casa ¿ ) estan essent objecte de debat mediàtic, tant en els les seccions d’opinió política com de “premsa rosa”.

Podem, intuir que és cert la declaració de Pilar Urbano respecte que una pre-edició del llibre va passar el filtre de l’equip assessor, organitzador i de protocol assignat a Sofia de Borbón (potser massa autònom dels serveis centrals organitzatius, d’assessorament i protocol de “la casa real” ¿?? )

Si això és així, podem deduir que tot el conjunt de barrabassades que recull en Toni Barbarà a la ratera ( http://bloclaratera.blogspot.com/ ) estan realment dites.

No es que sospitéssim pas que aquesta ciutadana coronada opinés de formes diferents. El que potser ha sorprès és que aquesta opinió es fes publica i publicada.


El debat mediàtic s’està centrant en si la ciutadana Sofia tè llibertat d’opinió i expressió o si el paper presumpte de “neutralitat i arbitratge” imposa silenci i discreció.

Tant sols he escoltat una veu mediàtica diferenciada que oferia l’opinió que un cop optat, des de “la casa real” per l’expressió, sense límits, d’opinió publica, s’obria la porta a la via inversa. Es a dir a l’existència d’opinió publica i publicada, sense límits, als afairs de “la casa real”. Es a dir, a donar per tancada l’autocensura envers la informació sobre “la casa real”.

Es referia només des de l’àmbit de la “premsa rosa” o també del periodisme polític ¿ Acabarà realment l’autocensura ¿

En aquests moments, opinar sobre “la casa real”, ha portat a l’alcalde de Puerto Real a la banqueta dels acusats, als tribunals de justícia (burgesos).

Si trencar amb l’aparença de “neutralitat i arbitratge” pot suposar una resposta de diferents sector socials i un cert desgast de la monarquia i aquest desgast no podia passar prèviament inadvertit per “la casa real” i els seus equips, sorgeixen algunes preguntes:

A) perquè s’assumeix aquest desgast ¿
B) perquè en aquests moments ¿
C) s’espera algun benefici que superi (o com a mínim compensi) aquest desgast ¿

Encara ens queda camí per obrir la segona transició. I la III República pot esdevenir amb una tercera transició. A anys vista, per tant. Però, la legitimitat de proposar III República, és cada cop més forta.

Pere Fernández.

diumenge, 2 de novembre de 2008

AL VOLTANT DE L'IMPOST ZERO SOBRE EL PATRIMONI I DE LA MANCA DE RESPOSTA I MOBILITZACIÓ

Com és pràctica habitual, el poder i qui és situa al seu servei, juga amb el llenguatge. El comunicat difós, el 14.08.08, per EFE (1), recollint la noticia de la bonificació al 100% del Impost sobre Patrimon. Indica que "suprime el gravamen del Impuesto sobre el Patrimonio", però, alhora assenyala "Según explicó el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, en la rueda de prensa posterior a esta reunión extraordinaria del Ejecutivo, (tanto) la eliminación del Impuesto sobre el Patrimonio, que tendrá efectos desde el 1 de enero de 2008......".

El comunicat juga amb el llenguatge i manipula la realitat. La decisió política solbesiana-zapaterista, estableix una bonificació del 100% en la quota del Impost sobre el Patrimoni. Ho fa desaparèixer en el sentit material (econòmic), però no jurídic. La voluntat d'aquest brut procediment és la comentada: suprimir-lo i impossibilitar que alguna (qualsevulla) Comunitat Autònoma aprovi normativa creadora i reguladora d'un impost equivalent al Impost sobre el Patrimoni.

Amb tot, no serem ingenus/es, si aquesta possibilitat (de potestat normativa autonòmica) s'hagués donat, assistiríem, probablement, a un dumping fiscal entre comunitats que generaria artificials canvis de domicilis fiscals cap a comunitats sense impost o amb tipus de gravamen inferior, per tal d'evitar l'impost al patrimoni de les grans fortunes. I, assistiríem en paral·lel a una inactuació (per acció o omissió) de les unitats d’inspecció de l’AEAT i de la minúscula Agencia Catalana.

Comparteixo amb l'Ângels Martínez (1) “que crida més al cel que no se n'hagi fet una denúncia ben valenta”, però les esquerres alternatives, i els i les comunistes entre aquestes, anem bastants deficitaris/es d’anàlisi econòmic i de capacitat de propostes d’economia alternativa (tant pel present, com pel futur immediat com per a una fase de transició cap a un nou socialisme del segle XXI).......així surten els documents que surten en diferents cases polítiques.

I tinc la percepció que a això no és aliè la “neteja ideològica” que en l’àmbit acadèmic, universitari i col·legial s’ha produït envers els i les economistes marxistes , no ja “políticament incorrectes”, sinó per ser potencialment “políticament perillós/es”. Una pràctica d’exclusió que no ha topat, per desgràcia, amb una coordinació plural del marxisme acadèmic.


Pere Fernàndez.


(1) Del blog de l'Angels:
http://angelsmcastells.nireblog.com/

Pere: Desprès de llegir la teva explicació encara em sembla que crida més al cel que no se n'hagi fet una denúncia ben valenta. La meva darrera informació procedia de la roda de premsa feta pel mateix Rodríguez Zapatero el dia 14 d'agost i que transcriu l'agència EFE d'aquesta manera: Madrid, 14 ago (EFE).- El Consejo de Ministros aprobó hoy el Proyecto de Ley que suprime el gravamen del Impuesto sobre el Patrimonio y generaliza el sistema de devolución mensual en el Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA), entre otras modificaciones en la normativa tributaria. Según explicó el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, en la rueda de prensa posterior a esta reunión extraordinaria del Ejecutivo, tanto la eliminación del Impuesto sobre el Patrimonio, que tendrá efectos desde el 1 de enero de 2008, como la implantación del sistema de devoluciones mensuales del IVA se incluían en el Plan de Estímulo Económico aprobado el pasado 18 de diciembre. Ambas medidas, explicó Zapatero, supondrán una inyección de liquidez para la economía española de unos 7.800 millones de euros, mientras que el resto de las medidas pertenecientes al mencionado Plan de Estímulo que ya se aplican inyectarán otros 10.000 millones de euros a las familias y empresas españolas a lo largo de este año) "

NO HI HA SUPRESSIO DEL IMPOST SOBRE EL PATRIMONI, PITJOR ENCARA

Ho hi ha supressió del Impost sobre el Patrimoni, pitjor encara.

Amb efectes des de l’l 1-1-2008, s’estableix una bonificació del 100% en la quota del Impost sobre el Patrimoni.

1. Efecte equivalent a la supressió del impost:

a) Desapareix l’obligació de presentar aquesta declaració amb posterioritat a la corresponent a l ‘exercici 2.007 (presentada de l’1 de maig al 30 de juny de 2.008). Es a dir, a partir del 2.009 no es presenten declaracions corresponent a l’exercici fiscal 2.008 i següents.
b) Les Comunitats Autònomes deixen d’ingressar els imports que provenien d’aquest impost de potestat normativa i regulació estatal i recaptació autonòmica.
c) Es trenca, un cop més, el principi constitucional de major contribució fiscal directament relacionada amb majors ingressos i riquesa.

2. Efecte diferencial a la supressió:

Si s’hagués suprimit l’Impost sobre el Patrimoni, l’Estat hauria deixat de fer us de la seva potestat normativa. La qual cosa permetria que alguna (qualsevulla) Comunitat Autònoma, en absència de potestat normativa estatal, legislés normativa autonòmica especifica que permetés la creació d’un Impost sobre la Riquesa Patrimonial (per utilitzar una semàntica diferent a un concepte anàleg)

Al mantenir-se la potestat normativa i reguladora estatal del Impost, continua mantenint-se l’impediment legal q que les Comunitats Autònomes legislin sobre un Impost sobre la Riquesa Patrimonial..

Per tant, el govern Zapatero, ha optat pel blindatge absolut del patrimoni de la burgesia a la subjecció del sistema fiscal.

“Ojo con el talante !!!!! “

Pere Fernàndez