dilluns, 16 de febrer del 2009

EL MILLOR D' ILOVEIU (Setmana XIV, 9-15 de febrer)


Aquesta setmana la selecció li ha correspost al company basc Javier Dean..


La seva primera elecció l'ha feta amb el cor. Responent al suport i solidaritat rebuda de nuestros compañeros/as riojanos/as, que se han acercado a la Rioja alavesa a pegar carteles de Ezker Batua. Eskerrik asko.


El fet que a Euskadi estiguin de campanya electoral no és el motiu per a què la seva segona opció sigui la del company Fernando Martínez Hinojal editor de bloc Arkimia. No. El motiu és que l'entrada "Hace cuatro años, en febrero de 2009 ..." li ha semblat un dels articles més imaginatius que ha llegit els darrers temps. No us el perdeu. Com tampoc us podeu perdre el programa de vivienda de Ezker Batua-Berdeak para las elecciones autonómicas que publica Javier Burón, Viceconseller d'habitatge del Govern Basc i blocaire actiu, a la seva bitàcora "Leolo". L'experiència que tenen a Euskadi en aquesta matèria fa del document una referència per a qui vulgui impulsar polítiques d'habitatge realment transformadores. Donada l'extensió del document, s'agraeix a Javier que hagi posat índex.


Tampoc vol que es consideri electoralista que triï Daniel Martínez, qui al seu bloc Arraio Sound System ens parla de la Galicia desconocida i ens explica l'important que seria que Esquerda Unida llegara al Parlamento.


A més, aquesta setmana ha sigut la de l'embolic del PP a Madrid, que segueix puntualment (informant-nos simultàniament) la diputada per IU a l'Asamblea de Madrid Reyes Montiel . Gràcies, Reyes, t'has convertit en la millor via d'informació sobre aquest tema que podem tenir. Sobre aquesta mateixa qüestió, don Ricardo arriba a dubtar al seu bloc "A sueldo de Moscú", que la Comunidad de Madrid sea una verdadera democracia. Raons no li falten.


Per altra banda, les nefastes declaracions del governador del Banc d'Espanya, Miguel Angel Fernandez Ordoñez reclamant la flexibilització urgent del mercat laboral han merescut les crítiques de Romenauer o moscas en la sopa


Però al seu recorregut per IloveIU ha descobert d'altres coses molt interessants, com la dèria poètica del grup. Dèria que es desborda en el blocaire bitdrain, recentment incorporat a ILoveIU, amb el seu bloc "Semillas de Esperanza Opositando al Pensamiento" (preciós nom per a un bloc) i que publica coses com aquesta o Leire Olmeda i el seu bloc saturada i Sara Mulet i el bloc L'altaveu o en Luis Celeiro, a "Escrito na brétema", de molt bella estètica i que acompanya amb música. I, per fi, afegeix las estupendas orientaciones literarias de Rafael Almazán, a qui tots/es coneixem de sobres perquè és un gust llegir-ho. L'esquerra té molta raó però té tanta o més sensibilitat, en especial sensibilitat pels que pitjor ho passen.


També ha descobert a Gorka Esparza, que al seu bloc "Idiota en Brobdingnag" escriu amb una claredat meridiana (de debò escriu molt bé) sobre les relacions Estat-Església i recuerda a Francisco Tomás y Valiente, assassinat per ETA fa 13 anys.


I per últim, descobreix Luis Angel Aguilar, que el crida l'atenció al demanar la desaparición del estado vaticano i li diu, de cristià a cristià, que no pot estar més d'acord amb ell.


I no oblideu passar-vos la setmana vinent per Radiokarma, on Carlos Javier González Villa us orientarà també amb la seva selecció.

diumenge, 15 de febrer del 2009

EL GOVERN ZAPATERO VOL DEIXAR FORA DE LES SUBVENCIONS DEL IRPF ASSOCIACIONS CATALANES




La consellera d’Acció Social diu que és inadmissible que el govern espanyol vulgui deixar fora de les subvencions de l’IRPF associacions d’àmbit català


Denuncia l’incompliment de l’Estatut i l’actitud centralista de l’Estat

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha afirmat avui que és “inadmissible” l’intent del govern espanyol per deixar fora de les subvencions de l’IRPF les associacions d’àmbit territorial català. Dimarts que ve, el ministeri d’Educació, Política Social i Esports informarà les comunitats autònomes d’una ordre de bases per modificar la concessió de subvencions en el marc de la conferència sectorial d’assumptes socials. Capdevila ha denunciat que a la reunió de dimarts només s’informarà les comunitats i que aquestes no podran votar-hi en contra perquè no hi haurà votació. Tot i això, la consellera ha anunciat que el departament expressarà la seva disconformitat amb aquest esborrany d’ordre. La mateixa consellera ja ho ha fet durant aquesta setmana en diverses reunions que ha mantingut a Madrid amb alts càrrecs del Ministeri.

La consellera ha explicat que la nova ordre de concessió de subvencions deixa fora les entitats d’àmbit territorial exclusivament català. Capdevila ha dit que això incompleix diversos articles de l’Estatut i una moció aprovada pel Congrés de Diputats sobre el finançament de les polítiques socials. La consellera ha recordat que actualment, Catalunya és la comunitat on un major percentatge de declarants de l’IRPF marquen exclusivament l’opció ‘altres fins d’interès social’ en la declaració de renda, la qual cosa encara fa més injusta la “discriminació” que el govern espanyol pretén tirar endavant. “És un clar retrocés en un moment de crisi econòmica, que és quan és més necessàri que mai impulsar les entitats del tercer sector”. L’any passat, 342 entitats van presentar projectes des de Catalunya per rebre subvencions de l’IRPF, moltes d’aquestes entitats tenen àmbit territorial català, la qual cosa les deixaria fora de les subvencions si el govern espanyol tira endavant els canvis que ha proposat.

Carme Capdevila ha recordat que actualment, Catalunya té interposat un contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional i un recurs al Tribunal Constitucional contra la convocatòria de concessió de subvencions a càrrec de l’IRPF. Les dues accions es basen en la invasió de competències que l’Estat fa de Catalunya.


**********************************************************************




Modificaciones en la Orden de Bases



Por otro lado, la ministra de Educación, Política Social y Deporte, Mercedes Cabrera, presidió ayer la reunión del pleno del Consejo Estatal de ONG de Acción Social, donde informó de las novedades que contemplan los proyectos de Órdenes Ministeriales, para 2009, por las que se establece la bases reguladora y se convoca la concesión de subvenciones con cargo a la asignación tributaria del IRPF y al Régimen General. Entre otras, se establecen las siguientes:
- Podrán optar a estas subvenciones las entidades y organizaciones solicitantes que tengan ámbito estatal de actuación, según su título constitutivo, que les habilite para desarrollar programas de carácter estatal. También podrán ser beneficiarias las agrupaciones de organizaciones de ámbito estatal, sin personalidad jurídica. A los efectos de estas convocatorias, se considerará también de carácter estatal aquellas agrupaciones en las que participen entidades de ámbito autonómico, provincial o local de, al menos, dos Comunidades Autónomas, o alguna entidad inscrita en un registro administrativo de ámbito estatal. Asimismo, serán igualmente beneficiarias aquellas organizaciones que, independientemente de su ámbito de actuación, presenten programas o proyectos de inversión, cualquiera que sea su ámbito territorial, que hayan sido financiados en convocatorias anteriores y estén pendientes de conclusión.
- Las subvenciones sólo se concederán para realizar programas de carácter estatal. Es decir, programas integrados por proyectos cuya ejecución material se localice en distintas comunidades autónomas; programas experimentales, piloto o innovadores cuya ejecución pueda aportar información relevante para el desarrollo de programas de intervención social de aplicación en el territorio de distintas comunidades autónomas; programas cuya ejecución rebase el interés estrictamente autonómico y programas cuyos efectos directos o indirectos se extiendan al territorio de distintas Comunidades Autónomas.
La ministra Cabrera explicó que, con la introducción de estas modificaciones, la Administración da cumplimiento al mandato constitucional conforme al cual el Estado destina parte de sus recursos a la asistencia social y, por otra parte, obedece a la necesidad de avanzar hacia la solidaridad interterritorial.
Asimismo, Cabrera explicó que la citada base reguladora nace con vocación de permanencia en el tiempo y que, cada año, se completará con una resolución anual en la que se fijarán los programas de financiación prioritaria y los requisitos para acceder a las subvenciones. En lo que se refiere a la convocatoria que saldrá el próximo 9 de marzo, el Ministerio ha abierto el diálogo con las organizaciones sociales para fijar prioridades en lo que se refieren a los colectivos a los que se deberán dirigir los proyectos o programas susceptibles de ser financiados.

**************************************************************************





El Parlament de Catalunya aprova una proposta de resolució sobre la territorialització de l'assignació tributària de l'impost sobre la renda de les persones físiques destinada a finalitats d'interès social.


Data: 20/01/2009

Resolució 358/VIII del Parlament de Catalunya, sobre la territorialització dels recursos recaptats pel concepte d’impost sobre la renda de les persones físiques i assignats pels contribuents a «altres finalitats d’interès social»
Tram. 250-01350/08

Adopció
Comissió de Benestar i Immigració
Sessió núm. 28, 20.01.2009, DSPC-C 470
Publicació: BOPC 398


Resolució


El Parlament de Catalunya insta el Govern a demanar al Govern de l’Estat la territorialització per comunitats autònomes dels recursos recaptats pel concepte d’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i assignats pels contribuents a «altres finalitats d’interès social», i la cessió a cada comunitat autònoma d’un mínim del 50% de la recaptació que s’hagi obtingut de les declaracions efectuades en llur territori com a resultat de l’esmentada assignació, amb la finalitat de garantir que els recursos corresponents a aquest tram siguin gestionats íntegrament pels governs autonòmics respectius.



L'aprovació de l'acord, per portar al Congrés la territorialització per les Comunitats Autònomes de l'assignació tributària de L'IRPF destinada a finalitats d'interès social, es va dur a terme, a proposta de CiU, en el transcurs de la Comissió de Benestar i Immigració del 20 de gener amb els vots d' ICV-EUiA, ERC, PSC i CiU.


El percentatge de IRPF que es destina a altres finalitats d'interès social ha estat objecte de diverses iniciatives parlamentàries durant la darrera legislatura a les Corts Generals. Algunes d'aquestes han reeixit i d'altres no.


Catalunya és la comunitat més solidària de tot el territori de l'estat pel que fa a l'assignació tributària de lIRPF destinada a altres finalitats d'interès social.


INTERVENCIÓ DE JORDI MIRALLES:


Acceptarem la proposta de resolució. I, en tot cas, voldria deixar clares quatre qüestions.


La primera és que el Govern de Catalunya, conscient, i segur que hi coincidirà el
senyor Cleries, tot allò que té a veure amb el finançament, quan més complicitats
millor, i en aquest sentit el Govern de Catalunya està ja treballant amb les entitats del
tercer sector per poder preparar, doncs, una proposta a presentar davant del Govern
de l’Estat, no només respecte del 50 per cent que vostè explicava sinó també que es
pugui ser més transparent i que es pugui coordinar també l’altra part que no ha estat
territorialitzada, i en aquest sentit creiem que és molt positiva la iniciativa que està
impulsant el Govern.


La segona qüestió és perquè també som conscients que trobar sortides a aquest tipus
de proposta li dóna força aquest tipus de resolució, però també la necessitat que això
pugui avançar en l’espai que donarà millors resultats, segur, que és en els espais
bilaterals entre el Govern català i el Govern espanyol, dins del debat difícil que estem
tenint en aquest moment sobre el tema del finançament.


La tercera qüestió és que en el debat de Política General es va aprovar una resolució
quasi calcada respecte al plantejament que el Grup de Convergència i Unió fa.


I la quarta qüestió és que som conscients que també una proposta com aquesta el
Grup Parlamentari de Convergència i Unió l’ha registrat també en el Congrés dels
diputats. Per tant, tot allò que comporti major força a una cosa que és justa, doncs, els
grups que donem recolzament al Govern, doncs, ho acompanyem. Per tant, acceptem
aquesta proposta de resolució.

dijous, 12 de febrer del 2009

Informe Anual 2008 de la CSI sobre las Violaciones de los Derechos Sindicales

Informe Anual 2008 de la CSI sobre las Violaciones de los Derechos Sindicales

Los ataques contra los sindicatos se cobraron 91 vidas en 2007. El informe revela un deplorable registro de destrucción de sindicatos, de promulgación de leyes antisindicales, de intimidación y violencia contra los representantes de los trabajadores y trabajadoras.


La actividad sindical en el mundo, lejos de mejorar, va siendo cada día más difícil y complicada. En el Informe Anual 2008 de la CSI (Confederación Sindical Internacional que representa a 168 millones de trabajadores de 155 países y cuenta con 311 Centrales afiliadas) publicado recientemente, se detalla que en el año 2007 fueron asesinados y asesinadas 91 sindicalitas por defender los derechos de los trabajadores y las trabajadoras.

Colombia, una vez más, es el país donde, con diferencia, más crímenes se cometieron: 39 personas perdieron la vida. Le sigue Guinea en donde murieron 30 y Guatemala, con 4 sindicalistas asesinados, y en dónde el clima de amenazas y acoso continúa deteriorándose.
Nos descubre el citado informe situaciones próximas y desconocidas como la que padece el movimiento sindical en Marruecos: 14 sindicalistas han terminado en prisión. La lista de países en donde el sindicalismo sufre hostigamiento e intimidación se eleva a 63; por ejemplo en Irán han sufrido una persecución sistemática 40 compañeros.

Las medidas administrativas entorpeciendo la labor sindical son innumerables, vulnerando los Convenios de OIT y los más elementales conceptos democráticos.

Mención especial hace el informe de las medidas contra los emigrantes que son víctimas de explotación y abusos, con frecuencia se les deniega el derecho a afiliación y representación sindical. Destacan igualmente la situación en las Zonas Francas Industriales de Oriente Medio y las maquilas centro-americanas.

Pero no solamente se violan los derechos sindicales en los países del Sur: Estados Unidos y Australia han redoblado su hostilidad hacia la actividad sindical.

Más información en esta misma web: Magnitud de las Violaciones de los Derechos Sindicales

Fuentes: ITUC - CSI - IGB
Observatorio del Trabajo en la Globalización

El millor de IloveIU (XXIII)

La setmana del 2 al 8 de Febrer la blogosfera ha estat molt activa i José Luis de la Torre, el seleccionador de torn, ha considerat que era més just posar diverses entrades per dia.


El 2 de Febrer Don Ricardo ens informa que "IU Abierta plantea un proceso de convergencia de toda la izquierda alternativa de cara a las europeas". En el mateix sentit, Tania Sánchez opina sobre "El camino hacia las europeas" en un contexte més proper... En un contexte estatal Cero Negativo comentava que "Zapatero ja no puede ser más patético", amb la seva actitud hipòcrita amb bancs i banquers. Més tard, Hugo Martínez Abarca, opinava sobre el muntatge del gran Wyoming "Es una broma, pero…" . En un plà més multicultural, Kaneda ens informava i formava amb "Cosas que siempre quisiste saber…", sobre la diferència entre musulmans i àrabs. I el dia es clou amb un sonriure: Emylse en saber que a Palma de Mallorca ja hi ha el carrer Salvador Allende gràcies a l'esforç d'EU-EV.


El 3 de Febrer serà recordat per l'anunci de Don Ricardo Royo-Villanova, i el seu anunci de que "Busco Trabajo". Però en moments amargs sempre es pot comptar amb el suport dels que més t'aprecien, com Antonio Flórez o Rafa Almazán, i molts més. Però com que la vida segueix, el nostre senador, Joan Josep Nuet, ampliava informacions sobre IU i les eleccions europees parlant de "http://jjnuet.blogspot.com/2009/02/europeas-iu-icv-euia.html". I més a prop de la realitat televisiva i política de l'estat, Diego Jiménez opinava sobre "Las omisiones de ZP" a "tengo una pregunta para usted". Y sobre les recents onades de xenofòvia, Rafa Hortaleza opina que "No es xenofobia, es ausencia de conciencia de clase". Finalment, Eberhard Grosske també explica l'emoció d'haver posat "Salvador Allende" a un nom d'un carrer de Palma.


El 4 de Febrer el nostre especialista en contrainformació, Daniel Martínez ens ensenyava "lo que Israel no quería que viésemos" sobre la massacre de Gaza. La indignació amb Zapatero torna a Catalunya acompanyada d'una reflexió sobre els culpables de la crisi d' Iñaki Escudero i en forma de pregunta: "És aquesta crisi culpa del sector bancari?". I aprofondint en temes econòmics, Romenauer reflexiona en veu alta: "Green New Deal, ¿nuevo capitalismo o poscapitalismo?". Finalment, Basseta qualifica la situació generada pel PP a la ciutat alicantina d'Ibi com "¡¡ STRIPTEASE !!".


El 5 de Febrer. Ja que el tema d'IU i les eleccions europees és força complicat, Altersocialismo escriu (repassant totes les opinions publicades fins aleshores) "Por un pacto IU-ICV para las europeas". El nostre economista estrella, Alberto Garzón toca un tema de molta importància a "Desigualdad y libre mercado". I com que a més d'economistes, tenim també escriptors, Tomás vte. Martínez ens aporta els seus coneixements literaris sobre la crisis a "LLUVIA, FRÍO, VIENTO, CRISIS". I tornant a l'actualitat política, Joan Josep Nuet ens informa de les preguntes que ha fet al Ministro de Industria en relació a "El gobierno y la venta de armas a Israel". Y al final del día, Antonio Rodríguez reflexiona sobre les relacions del govern socialista i l'esglèsia (sense majúscules, naturalment) catòlica, i les qualifica d'"Estéril talante".


El 6 de Febrer. surt el sol tenyit de negre ja que Cero Negativo ens informa que "Fallece el maquis Eulalio Barroso, ‘Carrete’, a los 81 años". Silvia Pérez, insta als blocaires d'I Love IU a escriure més sobre temes del medi i en dona exemple amb "Ley de ¿costas?". Tornant a la capital de l'imperi, retrobem Hugo Martínez Abarca posant en evidència la hipocresia de la patronal madrilenya a "Las hemerotecas son para la crisis".


El 7 de Febrer té accent cubà i reivindicatiu gràcies al ciutadà de La Rioja Álvaro Villar Calvo a "Para que luego digan que los cubanos no tienen internet ni libertad de expresión". Rafa Almazán torna a divertir-nos amb "El jolgorio del PP", que podria donar material per a telenoveles... igual que el tema de las europees, amb Altersocialismo que escriu un nou capítol: "Las elecciones europeas como oportunidad para refundar la izquierda alternativa".


El 8 de Febrer és de color violeta i reafirma la nostra consciència de gènere a Viramundeando i el seu interessant post "30 barreras al liderazgo de las mujeres". I segueix en violeta, Àngels Martínez Castells amb els seus "Apunts personals sobre alternatives polítiques". I molt aprop, Antoni Puig Solé també català, ens parla a ritme del Bella Ciao d'un "Conflicto laboral con reivindicación xenófoba". Desprès de tanta parrafada... De tanta lletra feia falta canviar de format... Darth Vader a.k.a. Rafa Hortaleza ens presenta un vídeu molt simpàtic sobre... ¿Qué? ¡Sí! Les eleccions europees!



La semana propera li toca a Javier Dean de Bengoetxe.

dissabte, 7 de febrer del 2009

2-2-2009 Iñaki Gabilondo (Noticias Cuatro): Editorial de crítica a la banca

El millor de IloveIU (XXII)

El millor de la etmana XXII ho ha seleccionat Pedro Mellado.

Tania Sánchez a Sin en cambio avanzamos ens avisa que bob doyle ha mort, but its memory we ne’er will forget, so before we conclude this reunion, let us stand to our glorious dead (Jarama Valley song). I destaca el vídeo-denuncia de la situació a Gaza que Jose Luis de la Torre ha preparat per Izquierda Unida. El segon que ha fet és Ideales y Utopía i cal animat a l'autor a seguir fent videus d'aquesta qualitat.

De la tristesa al malhumor amb Javi, El Hijo Rojo, amb "los truños que estos sionistas no hacen más que soltar por la boca". Una mostra més de la pasta que l'estat d'Israel es deixa en propaganda per tot el món.

Moscas en la Sopa ens convida al travestisme nacional i a veure si els sindicats d'aquí n'aprenen dels veïns, a veure si cap als 4 milions de persones aturades comencen a dir alguna cosa.

Rafa de Ceros a la Izquierda ha reprès una nova edició de la seva sèrie "Madrid hace 72 años", i ens va viure 5 minuts de la dolorosa i heroica vida de la Resistència a Madrid. Una ciutat que ara pateix el vici de les privatitzacions, com s'explica a Ventanas del Falcón que la lideresa ha decidit privatitzar l'ajuda a les dones violades a la Comunidad. Axí mateix, tal com ho senten.

Miguel Izu ens fa somriure en la seva entrada Tengo una pregunta para usted, un bon resum per als que no varen veure el programa. I també en to d'humor, la videu-entrada d'Hugo a Quien mucho Abarca, on ens fa una declaració institucional en apropar-se les eleccions al País Vasc.

Acabo amb la recopilació de Luís Ángel Aguilar, "video-recopilación de Cayo Lara". Que la disfrutin, així com el videu "Organizando la respuesta", que ens anima a ballar al son de Chávez no se va!!

La setmana XIII li toca al director i productor de curtmetratges polítics José Luis de la Torre, autor del bloc jldelatorrelorente.blogspot.com.

dissabte, 31 de gener del 2009

Avui, CONCERT “ Un Huracà de Solidaritat “ AMB CUBA. I, demà: CONENTRACIÓ DE SOLIDARITAT AMB CUBA


CONCERT “ Un Huracà de Solidaritat “ AMB CUBA

DISSABTE 31 DE GENER DE 5 A 8 DE LA TARDA

Auditori Eduard Toldrà

Conservatori Municipal de Música de Barcelona

c/ Bruch 110-112 de Barcelona

Bo de ajut : 5 €

Organitza : Associació Catalana d’ Intèrprets i Professors de Música Clasica
Unió de Musics de Catalunya

Col.laboren :
Defensem Cuba
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
*******************************************************************
Diumenge 1 de febrer
11,30 h. davat del Consolat de Cuba (Pg. Gràcia, 21)
CONCENTRACIÓ DE SOLIDARITAT AMB CUBA
Esquerra Unida i Alternativa fa una crida a participar en aquesta Concentració

dilluns, 26 de gener del 2009

VICENÇ NAVARRO: LAS RAÍCES DE LA GUERRA DE AFGANISTÁN


Vicenç Navarro
LAS RAÍCES DE LA GUERRA DE AFGANISTÁN


El nuevo Presidente de EE.UU., el Sr. Barack Hussein Obama, ha
indicado que una de sus intenciones es pedir a sus aliados de la
NATO que aumenten su contribución a la guerra del Afganistán. De
ahí la urgencia de que la población española esté informada sobre el
origen de aquel conflicto. Por desgracia, la gran mayoría de los
medios de información españoles han dado una versión sesgada de
lo ocurrido en aquel país.



La primera vez que Afganistán apareció en los medios de información
españoles fue en los años ochenta cuando tales medios se refirieron a la
intervención de EE.UU. para parar la invasión de aquel país por parte de la
Unión Soviética. Afganistán corría el peligro de transformarse en una
colonia más del imperio soviético, lo cual fue impedido por la intervención
estadounidense en apoyo a las fuerzas de liberación que luchaban en contra
de un gobierno títere, satélite del existente en la Unión Soviética. Esta es la
versión más generalizada de lo que ocurrió en Afganistán en la década de
los años ochenta y después.


La segunda vez que Afganistán apareció en tales medios fue cuando, menos
de un mes después del ataque a las Torres Gemelas de Nueva York el 11 de
Septiembre de 2001, las fuerzas armadas de EE.UU. atacaron el régimen
talibán existente en aquel país, provocando su caída y sustitución por un
gobierno, nombrado en la práctica por el gobierno federal de EE.UU. Hasta
aquí la versión oficial, reproducida en los medios de información y
persuasión españoles. Tales versiones, sin embargo, (y muy en particular la
primera) no se corresponden con la realidad. Y es de una enorme
importancia y urgencia que se corrija tal versión, dando a conocer la
historia real de aquellos hechos. Existen varios libros que han informado
críticamente de la versión de los hechos promovida por los medios de
persuasión e información dominantes en EE.UU. y Europa. Entre ellos
destaca el informe Afganistán, Another Untold Story, de Michael Parenti,
publicado en Znet.


¿QUÉ PASÓ EN AFGANISTÁN?


Afganistán, uno de los países más pobres del mundo, estuvo regido hasta la
década de los años setenta por un sistema feudal en el que el 75% de la
tierra era propiedad del 3% de la población rural. Era un sistema basado en
una enorme explotación, causa de la enorme pobreza de su población. Pero
donde hay explotación suele haber también resistencia. Y en los años
sesenta las fuerzas opositoras a aquel régimen feudal (gobernado por una
monarquía) establecieron el Partido Democrático Popular (PDP) que lideró la
resistencia que forzó el derrocamiento de la Monarquía en 1973, siendo ésta
sustituida por un gobierno que fue, además de ineficaz, corrupto,
autocrático y poco popular. El PDP había tenido la fuerza para exigir la
destitución y abdicación del Rey pero no había tenido la suficiente fuerza
para cambiar el régimen. La insatisfacción con el régimen, sin embargo,
alcanzó tal nivel que en el año 1978 hubo gran número de movilizaciones
populares que forzaron la dimisión del gobierno. Y parte del Ejército no
resistió tales movilizaciones. Antes al contrario, las apoyaron,
estableciéndose así el primer gobierno popular dirigido por el PDP y liderado
por un poeta y novelista nacional, Noor Mohammed Taraki, (el García
Márquez de Afganistán). El PDP fue el partido gobernante que inició gran
número de reformas incluyendo la legalización de los sindicatos, el
establecimiento de un salario mínimo, una fiscalidad progresiva, una
campaña de alfabetización, y reformas en las áreas sanitarias y de salud
pública que facilitaron el acceso de la población a tales servicios. En las
áreas rurales, facilitó el establecimiento de cooperativas agrícolas. Una
reforma que también tuvo un enorme impacto fue la de favorecer la
liberación de la mujer, abriendo la educación pública a las niñas además de
a los niños, y facilitando la integración de la mujer al mercado de trabajo y
a la universidad. Como escribió el diario San francisco Chronicle (17 de
Noviembre de 2001) “bajo el gobierno PDP, las mujeres estudiaron
agricultura, ingeniería y comercio en la Universidad. Algunas mujeres
tuvieron puestos en el gobierno y siete de ellas fueron elegidas al
Parlamento. Las mujeres conducían coches, viajaban libremente y
constituían el 57% de los estudiantes universitarios”. El profesor John Ryan
de la Universidad de Winnipeg, experto en economía agrícola y conocedor
de Afganistán ha indicado que la reforma agraria iniciada por aquel gobierno
tuvo un enorme impacto en el bienestar de las poblaciones rurales. Tal
gobierno eliminó también el cultivo del opio (Afganistán producía el 70% del
opio consumido para la producción de heroína).


Ahora bien, tales reformas generaron unas enormes resistencias por parte
de aquellos grupos cuyos intereses estaban siendo afectados
negativamente. Entre ellos, tres grupos dirigieron la oposición. Uno fueron
los terratenientes propietarios de grandes explotaciones agrícolas; el otro
fueron los líderes religiosos, que se opusieron por todos los medios a que
las mujeres se emanciparan; y un tercer grupo fueron los traficantes de
opio. En ayuda de tales grupos vinieron Arabia Saudí, el estado
fundamentalista que aporta ayuda a los fundamentalistas islámicos; el
Ejército del Pakistán, temeroso que las reformas afganas contaminaran a
las clases populares del propio Pakistán y, como no, el gobierno federal de
los Estados Unidos.


¿POR QUÉ EL GOBIERNO FEDERAL DE EEUU?


Hay que subrayar que incluso la CIA, la agencia de espionaje del gobierno
federal de EE.UU. había reconocido el carácter popular y autónomo del PDP
y nunca (durante el periodo que tal fuerza política batalló en contra del
régimen feudal) se refirió al PDP como “agente de Moscú”. Era plenamente
consciente que tal fuerza política respondía a una demanda propia que tenía
su propia independencia y autonomía. A pesar de ello, y antes de que la
Unión Soviética interviniera en Afganistán, el gobierno federal de EE.UU.
estaba financiando las fuerzas extremistas y fundamentalistas afganas que
estaban intentando sabotear las reformas que el gobierno PDP (incluyendo
las escuelas públicas en las zonas rurales que educaban a las niñas). El
señor Brzezinski, del Consejo Nacional de Seguridad del Presidente Carter,
ha admitido que el gobierno estadounidense financió a las guerrillas
extremistas que realizaron tales actos de sabotaje, quemando, por ejemplo,
las escuelas públicas. Es más, el gobierno federal de EE.UU. alentó un golpe
miliar en contra del gobierno PDP que tuvo lugar brevemente en 1979 y que
asesinó a Tarak y a miles de dirigente del PDP antes de que militares
próximos al PDP retomaran el poder.


La hostilidad del gobierno federal de EE.UU. hacia las reformas del gobierno
PDP se basaba, en parte, en la oposición del gobierno de EE.UU. hacia la
nacionalización de la tierra y otras intervenciones que entraban en conflicto
con el ideario del gobierno federal estadounidense, reformas que, además,
contaban con el asesoramiento de técnicos procedentes de la Unión
Soviética. El gobierno de EE.UU. estaba preocupado por la posible
expansión de la influencia soviética. Detrás de tal apoyo había un
anticomunismo fundamentalista, reflejado en la figura de Brzezinski (un
polaco anticomunista fundamentalista), que consideraba que el objetivo
fundamental de la política exterior de EE.UU. debiera ser eliminar la
influencia de la Unión Soviética en el mundo, a costa de lo que fuera,
incluyendo a costa de apoyar algunas de las fuerzas más retrógradas y
reaccionarias existentes en el mundo, como eran los fundamentalistas
musulmanes afganos.


La alianza de EE.UU., Arabia Saudí y Pakistán era enormemente poderosa y
amenazaban la continuidad del gobierno del PDP. De ahí que el gobierno
pidiera ayuda a la Unión Soviética, ayuda que fue rechazada en varias
ocasiones, hasta que por fin, el gobierno de la URSS aceptó enviar fuerzas
armadas en ayuda del Ejército Afgano (leal al PDP) que estaba en contra de
las guerrillas fundamentalistas de Mojahidden (Islamic guerrilla fighters)
apoyadas por EE.UU., Arabia Saudí y Pakistán.


LA ENTRADA DEL EJÉRCITO SOVIÉTICO EN AFGANISTÁN


Por fin, en 1979, el gobierno de la Unión Soviética aceptó la petición del
gobierno PDP de enviar tropas en ayuda del ejército en contra de aquella
movilización de fuerzas internacionales que estaban cuestionando su
estabilidad y viabilidad. En parte esto era también lo que deseaba el
gobierno federal de EE.UU. pues inmediatamente se tomó tal invasión como
excusa para movilizar el mundo musulmán en contra del apoyo de la URSS
a un gobierno lacio, progresista y deseoso de modernizar el país. EE.UU. y
Arabia Saudí, las fuentes de la reacción, gastaron 40 billones de dólares en
apoyo de los Mojahidden, a los cuales se unieron 100.000 musulmanes
fundamentalistas procedentes del Pakistán, Arabia Saudí (incluido Bin
Laden), Irán y Argelia, armados y asesorados por la CIA.


Diez años más tarde las tropas soviéticas abandonaron Afganistán. La
guerra, sin embargo, continuó tres años, período en el que el gobierno PDP
continuó siendo popular, y ello a pesar de los enormes destrozos de la
infraestructura del país, resultado de la gran hostilidad de la alianza
reaccionaria. Incluso después del colapso de la URSS, el gobierno continuó
gobernando un año más, a pesar de no recibir armas que pudiera utilizar
para defenderse de las fuerzas extremistas apoyadas por los gobiernos de
EE.UU., Arabia Saudí y Pakistán. Una vez más, tal como ocurrió en la
República Española, la falta de armas fue la causa de que la oposición
venciera aquel conflicto, iniciándose un gobierno de los Mujahidden que
iniciaron una enorme represión, pillaje, con ejecuciones en masa, cerrando
las escuelas públicas, oprimiendo a las mujeres en campañas de violación
sistemática, destruyendo las zonas urbanas. En un informe de Amnistía
Internacional del 2001 esta acusó a los Mujahidden de “violar
sistemáticamente a las mujeres como manera de aterrorizar a las mujeres y
a la población, y como recompensa a las tropas”. El gobierno inició de
nuevo el comercio del opio, con la ayuda de los servicios de inteligencia
paquistaníes y de la CIA (que trabajaron conjuntamente, en apoyo de los
mujahidden) convirtiendo Afganistán en el mayor productor de heroína del
mundo. Varias de las fuerzas militares Mujahidden dejaron Afganistán y
fueron a luchar a Algeria, Chechenia, Kosovo y Cachemira iniciándose así la
red terrorista en defensa del fundamentalismo musulmán.


Una fracción de los Mujahidden fueron los talibanes, el grupo más
fundamentalista de tal alianza, que por su fanatismo, disciplina y crueldad
se impusieron acabando con gobernar amplias zonas del país y por último
tomaron el poder. Prohibieron la música, las escuelas, la educación lacia, las
bibliotecas y cualquier síntoma de modernización. Establecieron orden,
ejecutando a todos aquellos que creaban desorden desde oponentes
políticos a ladrones comunes. Impusieron las Burkas como vestimenta a las
mujeres y prohibieron a los hombres que se afeitaran. Mujeres fueron
privadas de derechos, incluido el de educarse, y aquellas que fueron
consideradas inmorales eran apedreadas y quemadas vivas. Por otra parte
terminaron las violaciones de las mujeres por los Mujahidden y también la
producción de opio. Este gobierno talibán contó con el apoyo del gobierno
federal del Presidente Clinton. Según Ted Rall (“it is about oil”. San
Francisco Chronicle. Nov.2, 2001), el gobierno de EE.UU. pagó hasta el año
1999 el salario de los funcionarios talibanes y no fue hasta el año 2001,
cuando a raíz del ataque a las torres gemelas, que el presidente Bush -a fin
de movilizar el apoyo de la población estadounidense al bombardeo de
Afganistán- denunció el tratamiento de las mujeres en Afganistán. Más
tarde, incluso la señora Laura Bush se convirtió en feminista y denunció
tales abusos. El 11 de Septiembre significó el fin de la alianza talibán-U.S. y
la caída del gobierno talibán sustituido en Diciembre 2001 por otra facción
pro-US de los Mujahidden que inició la lucha contra los talibán. La
producción de opio apareció de nuevo.


Una pregunta que exige respuesta es ¿cómo podía EE.UU. apoyar al
gobierno talibán, sabiendo de su apoyo a Bin Laden y al grupo de terroristas
(que había sido financiado en su origen por EE.UU.)? ¿Cómo es que el
gobierno talibán nunca había sido declarado “un gobierno que apoyaba el
terrorismo”? Una de las razones es que de haber hecho esto hubiera
significado que las compañías pretolíficas estadounidenses no pudieran
haber firmado un acuerdo con el gobierno talibán para construir un
oleoducto que permitiera el transporte del petróleo de Kazajstán y
Turkmenistán al Océano Índico. En realidad, el apoyo hubiera continuado de
no haber ocurrido el 11 de Septiembre. Y desde entonces la historia es bien
conocida.


En todo este proceso, se ha olvidado de que si se hubiera permitido que el
gobierno PDP hubiera hecho las reformas que el país necesitaba, no habría
habido “invasión” soviética de Afganistán, no habría habido guerra de
Afganistán, no hubiera habido Bin Laden y Al Quaeda y no hubiera habido
un 11 de Septiembre. Y es esta precisamente la verdad que se oculta. La
historia habría seguido otros derroteros. Probablemente habría surgido Al
Quaeda, pero el lugar y el formato habrían sido diferentes. En el fondo del
conflicto está la resistencia del gobierno federal de EE.UU. (y sus aliados y
muy en especial Arabia Saudí), y su oposición a las reformas progresistas y
laicas. Ni que decir tiene que existen otras causas de la existencia del
terrorismo islámico. Pero esta resistencia hacia las reformas necesarias y
urgentes lideradas por grupos laicos y progresistas es una de las causas
más importantes. La oposición a la enorme explotación que existe en el
mundo musulmán se ha canalizado a través de fuerzas enormemente
reaccionarias en las que el fundamentalismo religioso se ha promovido para
parar las movilizaciones populares laicas que habrían reducido y eliminado
tal explotación.


Font: Article de Vicenç Navarro, publicat per Sistema Digita


Nota de Pere Fernàndez: que ens agradi més o menys la publicació, no li resta merits ni a Vicenç Navarro ni al seu article.

El millor de la setmana a IloveIU (XXI)





Aquesta setmana, ha fet la selecció el company a Don Ricardo, sempre "A sueldo de Moscú", que dissortadament no es pot seleccionar a ell mateix una setmana en la que ha estat especialment inspirat. Naturalment, és el primer que li sap molt de greu la modèstia obligada... tot i que si hi ha un blocaire que segueixi les normes, aquest és D. Ricardo!


Dilluns, don Fernando Martínez Hinojal explica a Arkimia la magnífica idea de la Conselleria d'Habitatge del Govern Basc que presideix Javier Madrazo per ajudar a qui ha de pagar hipoteca i s'ha quedat a l'atur.


Don Ceronegativo va fer anys aquesta setmana i dedica una sèrie interessant de tres entrades-filípiques a autodefinir-se per activa i per passiva. La sèrie arranca aquí, i vostès mateixos ja la seguiran.


El sempre brillant don JavierM es despedeix de don George Bush, expresident dels USA, amb una dramàtica missiva que acaba irònicament «Vete con dios, George W. Bush. Con tu dios. No tardes». Don Javier té pressa. De la presa de posessió del nou president n'han parlat diversors senyors i senyores blocaires. En tria l'entrada de donya Eva Mª, El mundo de Ayer (cuento surrealista), que a diferència del que pensem molts de nosaltres, deixa un lloc per l'esperança. Sempre dona gust llegir a l'Eva Mª, escriu d'allò més be!


Don Antonio Rodríguez i altres han recordat aquests dies el pobre Enrique Ruano, un estudiant amant de la llibertat i assessinat per la policía franquista, ara en fa 40 anys. Per la seva mort es varen produïr importants protestes a la Universitat a finals dels anys seixanta. No se suicidó, le suicidaron, ens recorda don Antonio.


Don Rafael García Almazán ens explica que el gran pecar del que acusen els integristes demócrates aquests dies a Hugo Chavez és el mateix que cometen a les democràcies europees molts presidents i primers ministres que tenen la possibilidad de presentar-se de manera indefinida a les eleccions. I amb el corresponen matiç crític cap a Chávez. Llegeigint.
Donya Àngels ens informa que ha nascut DEMPEUS, una associació formada per persones de diferents sensibilitats polítiques que té l'objectiu de lluitar per la defensa del caràcter públic del sistema nacional de salud, la participación social i la necessitat de donar cobertura a les patologies no prou conegudes o ateses...


Don Romenauer, una persona gran amb rínxols, lamenta no haver estat espiat per la TÍA d' Aguimón y Granadelo i ens proporciona les dades que els simpàtics espies haurien d'incloure en el seu expedient. També s'ocupa del mateix afer, amb una mica més de seriositat, el vaixell insígnia don Hugo Martínez Abarca, en una entrada en la que confessa que està en campanya contra Esperanza Aguirre. Mai ens ho haguessim cregut!


Aquesta setmana ha fet 85 anys que es va embalsamar el cos de Vladimir Ilich Ulianov, Lenin. Molts han parlat del tema, però D. Ricardo no té cap altre remei que citar Acero Bolchevique com la millor entrada. I la de don Antonio Flórez, com la més musical.


I desprès de les deu, ve un extra en forma de dues entrades que m'han semblat molt bones de dos blocs que no formen part d'I Love IU i que demostren que hi ha vida intel.ligent fora d'Izquierda Unida. El primer és don Juan Berga, a Peregrino Mundo en el que ha publicat un comentari sobre la recomendació del govern de consumir productes espanyols. I el segon post, és aquesta magnífica entrada de don Juan Torres López: 50 píldoras para entender la crisis.


I la propera setmana li toca a don Pedro Mellado, autor, sorprendentement d' El Blog de Pedro Mellado.

diumenge, 25 de gener del 2009

Evo Morales: "Por primera vez una Constitución es puesta en consideración del pueblo boliviano"



Morales: Por primera vez una Constitución es puesta en consideración del pueblo boliviano


La Paz, 25 Ene. ABN.- El presidente de Bolivia, Evo Morales, manifestó esta tarde que por primera vez el pueblo de esa nación es convocado a las urnas para decidir con su voto si está de acuerdo o no con el contenido de la Constitución Política del Estado (CPE).


“Por primera vez una Constitución es puesta en consideración del pueblo”, aseguró el mandatario en rueda de prensa desde Villa Tunari, Cochabamba, ciudad donde ejerció su derecho al voto.


En sus primeras declaraciones, el jefe de Estado convocó a la población a no darle la espalda al destino de Bolivia debido a que de este plebiscito electoral dependerá los destinos de mejores días para los bolivianos y bolivianas.


'Se trata de una jornada histórica que quedará marcada en las páginas de la historia', afirmó Morales.


El referéndum que se lleva adelante este domingo en los nueve departamentos del país andino será seguido por unos 300 observadores internacionales de diversos organismos como el Mercado Común del Sr (Merosur), la Unión Europea (UE), Organización de Estados Americanos (OEA) y el Centro Carter, entre otros.


Mediante el voto popular en esta consulta se decidirá si se aprueba o se rechaza la aplicación de la nueva CPR redactada en Asamblea Constitucional, con amplia participación de los movimientos sociales e indígenas.

dissabte, 24 de gener del 2009

ONGs y asociaciones van a solicitar que el Fiscal de la C.P.I. investigue los crímenes de guerra cometidos por Israel en Gaza


Plainte contre Israel
by chrisdenhond





Fuente: TLAXCALA la red de traductores por la diversidad lingüística


CAMPAÑAS

Para firmar, vaya al final de la página

Israel debe ser juzgado por la Corte Penal Internacional - Petición universal

Alrededor de 300 ONG y asociaciones van a solicitar que el Fiscal de la Corte Penal Internacional investigue los crímenes de guerra cometidos por Israel en Gaza. El apoyo de la ciudadanía es indispensable. Se ruega firmar y difundir esta «petición universal». Es urgente.

Al Fiscal de la Corte Penal Internacional (CPI)


El Derecho es la marca de la civilización humana. Cada progreso de la humanidad ha coincidido con la consolidación del Derecho. El desafío que nos impone la agresión de Israel contra Gaza consiste en afirmar, en medio del sufrimiento, que a la violencia debe responder la justicia.


¿Crímenes de guerra? Únicamente los tribunales pueden condenar. Pero todos debemos dar testimonio, pues el ser humano sólo existe en su relación con los demás. Las circunstancias dan toda su dimensión al artículo 1º de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: «Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros».


La protección de los pueblos, no la de los Estados, es la razón de ser de la Corte Penal Internacional. Un pueblo sin Estado es el más indefenso de todos y, ante la Historia, se encuentra situado bajo la protección de las instancias internacionales. El pueblo más vulnerable debe ser el mejor protegido. Al asesinar a la población civil Palestina, los carros de combate israelíes hacen sangrar a la humanidad. Hemos militado para que el poder del Fiscal general esté al servicio de todas las víctimas y esta competencia debe permitir que el mundo entero reciba un mensaje de esperanza, el de la construcción de un Derecho Internacional basado en el derecho de las personas. Y, juntos, un día podremos rendir homenaje al pueblo palestino por todo lo que ha aportado a la defensa de las libertades humanas.

Campaña iniciada el 19/01/2009

Si desea solidarizarse con esta campaña cumplimente lo que sigue:

Para firmar, vaya al final de la página

http://www.tlaxcala.es/detail_campagne.asp?lg=es&ref_campagne=10


Parlamentaris del món exigeixen alliberament de diputats palestins


Font: UIP



Unió Interparlamentària Comunicat de premsa No.319, Ginebra, 19 de gener de 2009


El Comitè de Drets Humans de la UIP (Unió Inter-Parlamentària) examina el cas de legisladors/es de més de 15 països


La Comissió de Drets Humans de la Unió Inter-Parlamentària, es reuneix a partir d'avui a la Seu de la UIP a Ginebra. Durant el seu període de sessions, el Comitè examinarà els casos de 282 legisladors, entre ells els casos públics en l'Afganistan, Bangla Desh, Bielorússia, Burundi, Colòmbia, República Democràtica del Congo, Equador, Egipte, Eritrea, Líban, Mongòlia, Myanmar, Palestina / Israel , Filipines, Rwanda, Sri Lanka, Turquia i Zimbabwe.


Entre altres casos, el Comitè prosseguirà la seva tasca en suport del Dr Aziz Dweik, portaveu del Consell Legislatiu Palestí (PLC), actualment detingut per les autoritats israelianes juntament amb altres 48 membres del PLC, així com als parlamentaris electes Myanmar, que segueixen a la presó o estan sent hostigados, i de diversos membres del parlament de Zimbabwe que han patit la violència i l'assetjament i vist violats els seus drets fonamentals.


La reunió comptarà amb la presència de l'actual President del Comitè, el Senador Sharon Carstairs (Canadà), el seu Vicepresident, la senadora Rosario Green (Mexico), els seus membres titulars: el senador Benarous Zahia (Algèria), el senador P. Aquilino Pimentel (Filipines), senador Philippe MAHOUX (Bèlgica), membres suplents i el senador d'Alima Boumediene-Thiery (França) i Sr Kazem Jalali (Iran).

divendres, 23 de gener del 2009

La ONU acusa a Israel de crímenes de guerra en su ofensiva contra Gaza





El relator especial de la ONU sobre la situación de Derechos Humanos en Gaza, Richard Falk.


EFE/Archivo - EFE


El relator especial de la ONU sobre la situación de Derechos Humanos en Gaza, Richard Falk, afirmó hoy que Israel cometió crímenes de guerra durante su última ofensiva en Gaza.


"La evidencia de la violación de la ley humanitaria es tan clara que no tengo ninguna duda de la necesidad de una investigación independiente que demuestre que Israel ha cometido crímenes de guerra", aseguró Falk en una rueda de prensa telefónica desde su hogar de California, Estados Unidos.


Falk, puntualizó que él considera que Israel cometió crímenes de guerra y contra la humanidad, antes incluso del último conflicto, al aplicar "un bloqueo sostenido durante 18 meses, un bloqueo ilegal de comida, medicamentos y combustible que puede haber afectado a la población de Gaza de por vida".


Además, para el relator de la ONU, judío de religión, los crímenes de guerra se agravan por el hecho de que Israel no permitió a la población civil abandonar el territorio antes de bombardearlo.


"No hay precedentes de que una población entera quede bloqueada en zona de guerra y sin posibilidad de huir y de convertirse en refugiados", explicó. Falk agregó que el crimen es aun más grave porque el 70% de las población de Gaza son menores de 18 años, "con lo que la guerra se libró contra los niños".


"Esas personas pueden quedar afectadas para siempre, no sólo han sufrido un año y medio de bloqueo sino que han sufrido el daño y el miedo de una guerra", indicó Falk.


Argumentos sin base legal


El relator de la ONU descartó totalmente el argumento de Israel de que la acción llevada a partir del 27 de diciembre contra Gaza estaba basada en la "autodefensa". "El argumento no tenía base legal, pero además el uso absolutamente desproporcionado de la fuerza descarta totalmente el argumento de la autodefensa", aclaró el relator.


Ante esta realidad, Falk expresó su deseo y convicción de que Israel sea condenado y perseguido por sus crímenes. Para ello considera que es necesaria una condena explícita del Consejo de Derechos Humanos de la ONU, así como que se inicie un juicio penal internacional.


Maneras de juzgar a Israel


Una de las opciones sería la aplicación de la justicia penal a través de una corte nacional, como ocurrió en el caso del ex dictador chileno Augusto Pinochet que fue requerido por las cortes españolas para ser juzgado por crímenes contra la humanidad.


La otra opción sugerida por Falk sería que la Asamblea General o el Consejo de Seguridad de la ONU estableciera una corte especial en la Corte Internacional de la Haya como la que juzgó los crímenes en la antigua Yugoslavia o en Ruanda.


La tercera opción sería que Israel fuera jugado en la Corte Penal Internacional, algo que es "altamente difícil", dado que el estado hebreo no forma parte de esta institución.
"El medio legal depende de la voluntad política de la comunidad internacional", concluyó Falk. Los 22 días de la ofensiva israelí contra Gaza causaron la muerte de 1.300 palestinos y dejaron a 5.000 más heridos.

dimarts, 20 de gener del 2009

MANIFEST CONTRA L’ATAC ISRAELIÀ A GAZA D’ASSOCIACIONS D’IMMIGRANTS O QUE TREBALLEN AMB IMMIGRANTS


Font: Associació Catalana per la Pau (ACP)

ALTO AL MASACRE CONTRA EL PUEBLO PALESTINO, SALUDAMOS AL PUEBLO DE CATALUNYA Y A LOS POLÍTICOS CATALANES QUE SE HAN MANIFESTADO A FAVOR DE LA PAZ Y EN CONDENA A LOS CRÍMENES DE GUERRA QUE PRACTICA EL GOBIERNO ISRAELÍ EN GAZA.


Ya han pasado tres semanas desde el inicio de la agresión israelí contra el pueblo palestino en Gaza, con el resultado dramático de más de 1100 muertos y 5000 heridos; la mayoría, niños, niñas, mujeres y gente mayor. Los informes de las organizaciones internacionales, de Naciones Unidas, organizaciones independientes y ONGS como Amnistía Internacional, y organizaciones norteamericanas y también israelíes culpan a Israel de cometer crimines de guerra, de violación a los convenios de Ginebra y la utilización de armas prohibidas como son las bombas de fósforo y bombas tóxicas. Estamos ante una masacre sistemática y masiva contra la población civil palestina.

Las entidades de inmigrantes firmantes consideran que ni los gobiernos, ni las instituciones internacionales pueden seguir pasivos ante los crímenes que se cometen contra civiles palestinos, contra hospitales, escuelas, locales bajo protección de Naciones Unidas. El silencio ya es complicidad.
Pedimos una intervención rápida de la comunidad internacional, sobretodo de la Unión Europea, para presionar con todas las medidas políticas, económicas y diplomáticas para alcanzar un alto de fuego inmediato, la retirada de las tropas israelíes y la apertura de los pasos fronterizos para la llegada de las ayudas humanitarias a la población civil de Gaza.

Les entidades saludan el apoyo masivo del pueblo de Catalunya a la paz, a un alto el fuego inmediato y saludan a las fuerzas políticas, a los políticos y a los responsables institucionales que han expresado democráticamente con su participación en las manifestaciones populares, a favor de la paz y en contra de los crímenes de guerra practicados diariamente por Israel. Condenamos las campañas, las presiones y el acoso económico y mediático de lobbys de presión prosionistas contra las fuerzas políticas y personalidades institucionales que critican la política agresiva del gobierno israelí.

Llamamos a la continuación de las protestas populares y las presiones políticas para la paz, para parar la guerra, la retirada del ejército israelí y reanudación de las negociaciones bajo el auspicio de Naciones Unidas para llegar a una paz, justa y duradera en Oriente Medio sobre la base de las resoluciones de la ONU, y entre otras el reconocimiento del estado Palestino independiente y el retorno de los refugiados palestinos a su tierra y la retirada israelí a las fronteras de 1967.

Barcelona 16-01-2009

Firman:
As. de Apoyo a las Organizaciones Populares Chilenas (ASOPXI), As. Catalunya-Líban, As. Sociocultural IBN BATUTA, Comunitat Palestina a Catalunya, As. Trabajadores Pakistanís en Catalunya, As. de Trabajadores Marroquís en Catalunya (ATIMCA), As. UMMI (Mujeres marroquíes), Nuevo Colectivo, Federación de Asociaciones Ecuatorianas en Catalunya, Federación de Entidades Bolivianas de Catalunya, Centro Filipino de Barcelona, Associació Catalana per la Pau.

El millor de la setmana a IloveIU (XX)


Aquesta setmana li ha tocat a Libertad Martínez, fer la selecció del millor d' IloveIU.


Aquesta setmana el tema estrella ha estat Palestina.


A) El Recull especial de Ceronegativo


No el recull a la selecció perquè Ceronegativo ha fet un magnífic treball amb totes les entrades dels companys i companyes blocaires. A Ceronegativo li dona un 10 pel seu treball i li felicita els anys.


B) Matricula d'honor per a Nuet


I la Liber concedeix també MATRICULA D'HONOR al N0STRE SENADOR MARINER (com diu Don Ricardo) JOAN JOSEP NUET, pel seu frustrat intent d'ajudar als palestins.



I la sel.leció és:


En el número 1, una gran dona, Lidia “Viramundeando”, com sempre treballadora, que fa una radriografia perfecte de Tomás Gómez, al Bombero Pirómano http://viramundeando.blogspot.com/2009/01/el-bombero-pirmano.html


En el número 2, David Velilla “maldice que no es poco” indignat per la passivitat dels Mossos i indignat amb Villar i la gentussa en torn al món del fútbol http://maldicequenoespoco.blogspot.com/2009/01/veo-veo-mamoneo.html.


En el número 3. Iñaqui que s'ocupa de les petites coses que van construint tota una vida. De les coses amb les que no es pot viure, com l'aniversari del seu fill http://iescudero.blogspot.com/2009/01/un-dia-com-avui-de-fa-4-anys.html.


En el número 4. José Vicente Verdú “basseta” , nos demuestra que la gente de IU es de este mundo, que se preocupa y pelea por mejorar la vida de los/as ciudadanos y también nos demuestra que sabemos vivir y disfrutar de la vida http://basseta2007.blogspot.com/2009/01/la-banda-sonona-de-nuestra-vida-eric.html


En el número 5. Rafa G. Almazán ens parla de la dignitat de les persones, de la dignitat per a viure i morir.



En el número 6. Ventanas del Falcón, ens explica qui són i qui és Rosa Díez i aquest partit l'UPyD, un partit "fatxa".



En el número 7. Miguel Aso “el blog de miguel aso”. Un bloguer arangonès que es dedica tots els dies a millorar la vida dels seus veïns i Veïnes. Podeu trobar les seves propostes a: http://elblogdemiguelaso.blogspot.com/2009/01/aclaracin-obras-fronton-del-salobras.html


En el número 8. Antonio Rodríguez “Amanece que no es poco”. El seu blog és un compendi de denúncies, reflexions i plaer, i aquesta vegada ens explica una aventura http://arv1952.blogspot.com/2009/01/fototerapia-19-el-camino-de-santiago.html


En el número 9. Luis Angel Aguilar, “la tercera utopía” nos habla de la guardia civil, y del derecho que tienen a ser ciudadanos de primera como todos, a que les democraticen y a dejar de ser observados como seres de otro tiempo.



En el número 10. Daniel Martínez ens dona bones notícies, i ens diu que a la vida no tot és dolent i que hi ha esperança en el futur.




La propera setmana li toca a Don Ricardo en A sueldo de Moscú.

dilluns, 19 de gener del 2009

SOLIDARITAT (2): RETROBANT VELLS AMICS DE LA LLUITA SOLIDÀRIA-ASSEMBLEA ACP


EL PEREBLOC - L'ASSEMBLEA DE L'ACP - RETROBANT AMICS DE LA LLUITA SOLIDÀRIA



Al llarg de la vida personal, política i social anem coneixem i treballant amb persones que ens satisfà haver-les conegut i compartit temps de treball militant.


Amb el decurs del temps, fruit de multiciplictat de circunstàncies (canvis en la vida personal,, en el àmbits on dediquem temps militant i altres) anem perdem contacte habitual amb diverses d'aquestes persones a qui ens ha agradat coneixer i amb qui ens ha agradat treballar


Fa tres dies (divendres 16/01/09) pentxava la informació de l'enllaç als documents de l'Assemblea anual de l'Associació Catalana per la Pau.


Avui, m'he troba el comentari , al post, d'en Julio Gálvez, una de les persones amb qui havia pertdut el contacte habital i amb qui havia estat un plaer treballar



Julio,


Una abraçada i salutació solidària !!!


**************************************************************

Em Julio Galvez, escriu:


Hola Pere, me alegro que la Associació Catalana per la Pau goce de buena salud. Recuerdo cuando la fundamos, hace ya varios años, con el Jordi Gómez, Juan Manuel, tu y otros nombres que se me escapan.Un fraternal saludo a la asamblea.Julio Gálvez Barraza
17 / gener / 2009 19:33

SOLIDARITAT (1): NUET ES POSA A DISPOSICIÓ DEL MOVIMENT SOLIDARI


Nuet ha manifestat que es posa a la disposició del moviment solidari





Per altra banda, Nuet també ha manifestat que es posa a la disposició del moviment solidari de Catalunya per a facilitar que els catalans i catalanes d’arreu del territori coneguin millor el conflicte d’Orient Mitjà. Nuet ha destacat la importància que el moviment solidari no s’aturi, encara que s’arribi a una treva, ja que, segons el senador, “cal que la població no només catalana, sinó també europea, que rebutja la situació en la que es troben els palestins, faci arribar als seus governs la seva opinió perquè aquests executen polítiques que topen amb el que la ciutadania defensa”.

dissabte, 17 de gener del 2009

Unes 2.000 persones criden a Girona contra la 'massacre' a Gaza

Dissabte, 17 de gener 2.009 - matí

Unes 2.000 persones criden a Girona contra la 'massacre' a Gaza

Girona (ACN).- Unes 2.000 persones han participat aquest dissabte en una multitudinària i sorollosa manifestació pels carrers de Girona per protestar contra la 'massacre' a la franja de Gaza. Els manifestants, amb banderes i mocadors palestins i alçant fotos de les més de 1.200 víctimes que ha ocasionat el conflicte, han sortit de la plaça Catalunya darrera una pancarta amb el lema 'Aturem el genocidi a Gaza'.

divendres, 16 de gener del 2009

EUiA HA REBUT A EN JOAN JOSEP NUET A L'AEROPORT DE BARCELONA













Algunes informacions publicades, de les declaracions d'en Joan Josep Nuet, a l'arribada a l'aeroport de Barcelona:






























dijous, 15 de gener del 2009

ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU (ACP): BALANÇ I PERPECTIVES DE TREBALL


ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU (ACP): BALANÇ I PERSPECTIVES DE TREBALL


Com a eina informativa d'interès, per als i les militants de l'esquerra social


us deixo l'enllaç al document




de l'Associació Catalana per la Pau (ACP), ONGD catalana, laica, democràtica, internacionalista, plural i progressista.

Conferencias en Barcelona por la conmemoración del 50 Aniversario de la Revolución Cubana


Conferencias en Barcelona por la conmemoración del 50 Aniversario de la Revolución Cubana

Lunes 19 de Enero a las 19,00 h : CUBA UNA REVOLUCION EN MARCHA ( 1ª parte )


Lunes 26 de Enero a las 19,00 h : CUBA UNA REVOLUCION EN MARCHA ( 2ª parte )

A cargo de Amaury D. Torno Gonzalez , Delegado del I.C.A.P en Holguín

En la CASA DE LA SOLIDARITAT , c/ Vistalegre, nº 15 de Barcelona

Organiza : DEFENSEM CUBA

NOU PLÀ DE COMPTABILITAT D'ASSOCIACIONS I FUNDACIONS CATALANES

Aprovat el Pla de comptabilitat de les fundacions i associacions (i federacions i confederacions de les mateixes) catalanes

El DOGC núm. 5288, de 31 de desembre, va publicar el Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el

Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions catalanes

subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Aquest Pla incorpora:a) els canvis de la normativa mercantil i comptable espanyolab) els canvis derivats de les competències assumides per la Generalitat de Catalunya en matèria de fundacions i associacions

Aquest PGC-ESAL-CAT'08 (Pla General Comptable de les Entitats Sense Afany de Lucre (*) - Catalunya -2008) , integra, en un sol text normatiu, la legislació comptable aplicable a les entitats sense ànim de lucre d'àmbit de Catalunya.

Mentre que les ESAL (*) d'àmbit espanyol, tindran que esperar llarg temps a un PGC específic, i s’hauran de moure entre dos normatives:

1. El Reial Decret 776/1998, de 30 d'abril, pel qual s'aproven les normes D'ADAPTACIÓ DEL PLA GENERAL DE COMPTABILITAT a les entitats sense finalitats lucratives I LES NORMES D'INFORMACIÓ PRESSUPOSTÀRIA D'AQUESTES ENTITATS

.2. a) El Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el Pla General de Comptabilitat. (per a societats mercantils, d'àmbit superior a la PIME))

2.b) El Reial Decret 1515/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el Pla General de Comptabilitat per a PIMES.

Per a les ESAL catalanes acollides al règim fiscal de la Llei 49/2002 (d'incentius fiscals al mecenatge), continua vigent les obligacions de l'esmentada Llei i les del Reglament 1270/2003, de 10 d'octubre.

(*) Associacions (i Federacions i Confederacions d'associacions) i Fundacions.