dissabte, 31 de gener del 2009

Avui, CONCERT “ Un Huracà de Solidaritat “ AMB CUBA. I, demà: CONENTRACIÓ DE SOLIDARITAT AMB CUBA


CONCERT “ Un Huracà de Solidaritat “ AMB CUBA

DISSABTE 31 DE GENER DE 5 A 8 DE LA TARDA

Auditori Eduard Toldrà

Conservatori Municipal de Música de Barcelona

c/ Bruch 110-112 de Barcelona

Bo de ajut : 5 €

Organitza : Associació Catalana d’ Intèrprets i Professors de Música Clasica
Unió de Musics de Catalunya

Col.laboren :
Defensem Cuba
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
*******************************************************************
Diumenge 1 de febrer
11,30 h. davat del Consolat de Cuba (Pg. Gràcia, 21)
CONCENTRACIÓ DE SOLIDARITAT AMB CUBA
Esquerra Unida i Alternativa fa una crida a participar en aquesta Concentració

dilluns, 26 de gener del 2009

VICENÇ NAVARRO: LAS RAÍCES DE LA GUERRA DE AFGANISTÁN


Vicenç Navarro
LAS RAÍCES DE LA GUERRA DE AFGANISTÁN


El nuevo Presidente de EE.UU., el Sr. Barack Hussein Obama, ha
indicado que una de sus intenciones es pedir a sus aliados de la
NATO que aumenten su contribución a la guerra del Afganistán. De
ahí la urgencia de que la población española esté informada sobre el
origen de aquel conflicto. Por desgracia, la gran mayoría de los
medios de información españoles han dado una versión sesgada de
lo ocurrido en aquel país.



La primera vez que Afganistán apareció en los medios de información
españoles fue en los años ochenta cuando tales medios se refirieron a la
intervención de EE.UU. para parar la invasión de aquel país por parte de la
Unión Soviética. Afganistán corría el peligro de transformarse en una
colonia más del imperio soviético, lo cual fue impedido por la intervención
estadounidense en apoyo a las fuerzas de liberación que luchaban en contra
de un gobierno títere, satélite del existente en la Unión Soviética. Esta es la
versión más generalizada de lo que ocurrió en Afganistán en la década de
los años ochenta y después.


La segunda vez que Afganistán apareció en tales medios fue cuando, menos
de un mes después del ataque a las Torres Gemelas de Nueva York el 11 de
Septiembre de 2001, las fuerzas armadas de EE.UU. atacaron el régimen
talibán existente en aquel país, provocando su caída y sustitución por un
gobierno, nombrado en la práctica por el gobierno federal de EE.UU. Hasta
aquí la versión oficial, reproducida en los medios de información y
persuasión españoles. Tales versiones, sin embargo, (y muy en particular la
primera) no se corresponden con la realidad. Y es de una enorme
importancia y urgencia que se corrija tal versión, dando a conocer la
historia real de aquellos hechos. Existen varios libros que han informado
críticamente de la versión de los hechos promovida por los medios de
persuasión e información dominantes en EE.UU. y Europa. Entre ellos
destaca el informe Afganistán, Another Untold Story, de Michael Parenti,
publicado en Znet.


¿QUÉ PASÓ EN AFGANISTÁN?


Afganistán, uno de los países más pobres del mundo, estuvo regido hasta la
década de los años setenta por un sistema feudal en el que el 75% de la
tierra era propiedad del 3% de la población rural. Era un sistema basado en
una enorme explotación, causa de la enorme pobreza de su población. Pero
donde hay explotación suele haber también resistencia. Y en los años
sesenta las fuerzas opositoras a aquel régimen feudal (gobernado por una
monarquía) establecieron el Partido Democrático Popular (PDP) que lideró la
resistencia que forzó el derrocamiento de la Monarquía en 1973, siendo ésta
sustituida por un gobierno que fue, además de ineficaz, corrupto,
autocrático y poco popular. El PDP había tenido la fuerza para exigir la
destitución y abdicación del Rey pero no había tenido la suficiente fuerza
para cambiar el régimen. La insatisfacción con el régimen, sin embargo,
alcanzó tal nivel que en el año 1978 hubo gran número de movilizaciones
populares que forzaron la dimisión del gobierno. Y parte del Ejército no
resistió tales movilizaciones. Antes al contrario, las apoyaron,
estableciéndose así el primer gobierno popular dirigido por el PDP y liderado
por un poeta y novelista nacional, Noor Mohammed Taraki, (el García
Márquez de Afganistán). El PDP fue el partido gobernante que inició gran
número de reformas incluyendo la legalización de los sindicatos, el
establecimiento de un salario mínimo, una fiscalidad progresiva, una
campaña de alfabetización, y reformas en las áreas sanitarias y de salud
pública que facilitaron el acceso de la población a tales servicios. En las
áreas rurales, facilitó el establecimiento de cooperativas agrícolas. Una
reforma que también tuvo un enorme impacto fue la de favorecer la
liberación de la mujer, abriendo la educación pública a las niñas además de
a los niños, y facilitando la integración de la mujer al mercado de trabajo y
a la universidad. Como escribió el diario San francisco Chronicle (17 de
Noviembre de 2001) “bajo el gobierno PDP, las mujeres estudiaron
agricultura, ingeniería y comercio en la Universidad. Algunas mujeres
tuvieron puestos en el gobierno y siete de ellas fueron elegidas al
Parlamento. Las mujeres conducían coches, viajaban libremente y
constituían el 57% de los estudiantes universitarios”. El profesor John Ryan
de la Universidad de Winnipeg, experto en economía agrícola y conocedor
de Afganistán ha indicado que la reforma agraria iniciada por aquel gobierno
tuvo un enorme impacto en el bienestar de las poblaciones rurales. Tal
gobierno eliminó también el cultivo del opio (Afganistán producía el 70% del
opio consumido para la producción de heroína).


Ahora bien, tales reformas generaron unas enormes resistencias por parte
de aquellos grupos cuyos intereses estaban siendo afectados
negativamente. Entre ellos, tres grupos dirigieron la oposición. Uno fueron
los terratenientes propietarios de grandes explotaciones agrícolas; el otro
fueron los líderes religiosos, que se opusieron por todos los medios a que
las mujeres se emanciparan; y un tercer grupo fueron los traficantes de
opio. En ayuda de tales grupos vinieron Arabia Saudí, el estado
fundamentalista que aporta ayuda a los fundamentalistas islámicos; el
Ejército del Pakistán, temeroso que las reformas afganas contaminaran a
las clases populares del propio Pakistán y, como no, el gobierno federal de
los Estados Unidos.


¿POR QUÉ EL GOBIERNO FEDERAL DE EEUU?


Hay que subrayar que incluso la CIA, la agencia de espionaje del gobierno
federal de EE.UU. había reconocido el carácter popular y autónomo del PDP
y nunca (durante el periodo que tal fuerza política batalló en contra del
régimen feudal) se refirió al PDP como “agente de Moscú”. Era plenamente
consciente que tal fuerza política respondía a una demanda propia que tenía
su propia independencia y autonomía. A pesar de ello, y antes de que la
Unión Soviética interviniera en Afganistán, el gobierno federal de EE.UU.
estaba financiando las fuerzas extremistas y fundamentalistas afganas que
estaban intentando sabotear las reformas que el gobierno PDP (incluyendo
las escuelas públicas en las zonas rurales que educaban a las niñas). El
señor Brzezinski, del Consejo Nacional de Seguridad del Presidente Carter,
ha admitido que el gobierno estadounidense financió a las guerrillas
extremistas que realizaron tales actos de sabotaje, quemando, por ejemplo,
las escuelas públicas. Es más, el gobierno federal de EE.UU. alentó un golpe
miliar en contra del gobierno PDP que tuvo lugar brevemente en 1979 y que
asesinó a Tarak y a miles de dirigente del PDP antes de que militares
próximos al PDP retomaran el poder.


La hostilidad del gobierno federal de EE.UU. hacia las reformas del gobierno
PDP se basaba, en parte, en la oposición del gobierno de EE.UU. hacia la
nacionalización de la tierra y otras intervenciones que entraban en conflicto
con el ideario del gobierno federal estadounidense, reformas que, además,
contaban con el asesoramiento de técnicos procedentes de la Unión
Soviética. El gobierno de EE.UU. estaba preocupado por la posible
expansión de la influencia soviética. Detrás de tal apoyo había un
anticomunismo fundamentalista, reflejado en la figura de Brzezinski (un
polaco anticomunista fundamentalista), que consideraba que el objetivo
fundamental de la política exterior de EE.UU. debiera ser eliminar la
influencia de la Unión Soviética en el mundo, a costa de lo que fuera,
incluyendo a costa de apoyar algunas de las fuerzas más retrógradas y
reaccionarias existentes en el mundo, como eran los fundamentalistas
musulmanes afganos.


La alianza de EE.UU., Arabia Saudí y Pakistán era enormemente poderosa y
amenazaban la continuidad del gobierno del PDP. De ahí que el gobierno
pidiera ayuda a la Unión Soviética, ayuda que fue rechazada en varias
ocasiones, hasta que por fin, el gobierno de la URSS aceptó enviar fuerzas
armadas en ayuda del Ejército Afgano (leal al PDP) que estaba en contra de
las guerrillas fundamentalistas de Mojahidden (Islamic guerrilla fighters)
apoyadas por EE.UU., Arabia Saudí y Pakistán.


LA ENTRADA DEL EJÉRCITO SOVIÉTICO EN AFGANISTÁN


Por fin, en 1979, el gobierno de la Unión Soviética aceptó la petición del
gobierno PDP de enviar tropas en ayuda del ejército en contra de aquella
movilización de fuerzas internacionales que estaban cuestionando su
estabilidad y viabilidad. En parte esto era también lo que deseaba el
gobierno federal de EE.UU. pues inmediatamente se tomó tal invasión como
excusa para movilizar el mundo musulmán en contra del apoyo de la URSS
a un gobierno lacio, progresista y deseoso de modernizar el país. EE.UU. y
Arabia Saudí, las fuentes de la reacción, gastaron 40 billones de dólares en
apoyo de los Mojahidden, a los cuales se unieron 100.000 musulmanes
fundamentalistas procedentes del Pakistán, Arabia Saudí (incluido Bin
Laden), Irán y Argelia, armados y asesorados por la CIA.


Diez años más tarde las tropas soviéticas abandonaron Afganistán. La
guerra, sin embargo, continuó tres años, período en el que el gobierno PDP
continuó siendo popular, y ello a pesar de los enormes destrozos de la
infraestructura del país, resultado de la gran hostilidad de la alianza
reaccionaria. Incluso después del colapso de la URSS, el gobierno continuó
gobernando un año más, a pesar de no recibir armas que pudiera utilizar
para defenderse de las fuerzas extremistas apoyadas por los gobiernos de
EE.UU., Arabia Saudí y Pakistán. Una vez más, tal como ocurrió en la
República Española, la falta de armas fue la causa de que la oposición
venciera aquel conflicto, iniciándose un gobierno de los Mujahidden que
iniciaron una enorme represión, pillaje, con ejecuciones en masa, cerrando
las escuelas públicas, oprimiendo a las mujeres en campañas de violación
sistemática, destruyendo las zonas urbanas. En un informe de Amnistía
Internacional del 2001 esta acusó a los Mujahidden de “violar
sistemáticamente a las mujeres como manera de aterrorizar a las mujeres y
a la población, y como recompensa a las tropas”. El gobierno inició de
nuevo el comercio del opio, con la ayuda de los servicios de inteligencia
paquistaníes y de la CIA (que trabajaron conjuntamente, en apoyo de los
mujahidden) convirtiendo Afganistán en el mayor productor de heroína del
mundo. Varias de las fuerzas militares Mujahidden dejaron Afganistán y
fueron a luchar a Algeria, Chechenia, Kosovo y Cachemira iniciándose así la
red terrorista en defensa del fundamentalismo musulmán.


Una fracción de los Mujahidden fueron los talibanes, el grupo más
fundamentalista de tal alianza, que por su fanatismo, disciplina y crueldad
se impusieron acabando con gobernar amplias zonas del país y por último
tomaron el poder. Prohibieron la música, las escuelas, la educación lacia, las
bibliotecas y cualquier síntoma de modernización. Establecieron orden,
ejecutando a todos aquellos que creaban desorden desde oponentes
políticos a ladrones comunes. Impusieron las Burkas como vestimenta a las
mujeres y prohibieron a los hombres que se afeitaran. Mujeres fueron
privadas de derechos, incluido el de educarse, y aquellas que fueron
consideradas inmorales eran apedreadas y quemadas vivas. Por otra parte
terminaron las violaciones de las mujeres por los Mujahidden y también la
producción de opio. Este gobierno talibán contó con el apoyo del gobierno
federal del Presidente Clinton. Según Ted Rall (“it is about oil”. San
Francisco Chronicle. Nov.2, 2001), el gobierno de EE.UU. pagó hasta el año
1999 el salario de los funcionarios talibanes y no fue hasta el año 2001,
cuando a raíz del ataque a las torres gemelas, que el presidente Bush -a fin
de movilizar el apoyo de la población estadounidense al bombardeo de
Afganistán- denunció el tratamiento de las mujeres en Afganistán. Más
tarde, incluso la señora Laura Bush se convirtió en feminista y denunció
tales abusos. El 11 de Septiembre significó el fin de la alianza talibán-U.S. y
la caída del gobierno talibán sustituido en Diciembre 2001 por otra facción
pro-US de los Mujahidden que inició la lucha contra los talibán. La
producción de opio apareció de nuevo.


Una pregunta que exige respuesta es ¿cómo podía EE.UU. apoyar al
gobierno talibán, sabiendo de su apoyo a Bin Laden y al grupo de terroristas
(que había sido financiado en su origen por EE.UU.)? ¿Cómo es que el
gobierno talibán nunca había sido declarado “un gobierno que apoyaba el
terrorismo”? Una de las razones es que de haber hecho esto hubiera
significado que las compañías pretolíficas estadounidenses no pudieran
haber firmado un acuerdo con el gobierno talibán para construir un
oleoducto que permitiera el transporte del petróleo de Kazajstán y
Turkmenistán al Océano Índico. En realidad, el apoyo hubiera continuado de
no haber ocurrido el 11 de Septiembre. Y desde entonces la historia es bien
conocida.


En todo este proceso, se ha olvidado de que si se hubiera permitido que el
gobierno PDP hubiera hecho las reformas que el país necesitaba, no habría
habido “invasión” soviética de Afganistán, no habría habido guerra de
Afganistán, no hubiera habido Bin Laden y Al Quaeda y no hubiera habido
un 11 de Septiembre. Y es esta precisamente la verdad que se oculta. La
historia habría seguido otros derroteros. Probablemente habría surgido Al
Quaeda, pero el lugar y el formato habrían sido diferentes. En el fondo del
conflicto está la resistencia del gobierno federal de EE.UU. (y sus aliados y
muy en especial Arabia Saudí), y su oposición a las reformas progresistas y
laicas. Ni que decir tiene que existen otras causas de la existencia del
terrorismo islámico. Pero esta resistencia hacia las reformas necesarias y
urgentes lideradas por grupos laicos y progresistas es una de las causas
más importantes. La oposición a la enorme explotación que existe en el
mundo musulmán se ha canalizado a través de fuerzas enormemente
reaccionarias en las que el fundamentalismo religioso se ha promovido para
parar las movilizaciones populares laicas que habrían reducido y eliminado
tal explotación.


Font: Article de Vicenç Navarro, publicat per Sistema Digita


Nota de Pere Fernàndez: que ens agradi més o menys la publicació, no li resta merits ni a Vicenç Navarro ni al seu article.

El millor de la setmana a IloveIU (XXI)





Aquesta setmana, ha fet la selecció el company a Don Ricardo, sempre "A sueldo de Moscú", que dissortadament no es pot seleccionar a ell mateix una setmana en la que ha estat especialment inspirat. Naturalment, és el primer que li sap molt de greu la modèstia obligada... tot i que si hi ha un blocaire que segueixi les normes, aquest és D. Ricardo!


Dilluns, don Fernando Martínez Hinojal explica a Arkimia la magnífica idea de la Conselleria d'Habitatge del Govern Basc que presideix Javier Madrazo per ajudar a qui ha de pagar hipoteca i s'ha quedat a l'atur.


Don Ceronegativo va fer anys aquesta setmana i dedica una sèrie interessant de tres entrades-filípiques a autodefinir-se per activa i per passiva. La sèrie arranca aquí, i vostès mateixos ja la seguiran.


El sempre brillant don JavierM es despedeix de don George Bush, expresident dels USA, amb una dramàtica missiva que acaba irònicament «Vete con dios, George W. Bush. Con tu dios. No tardes». Don Javier té pressa. De la presa de posessió del nou president n'han parlat diversors senyors i senyores blocaires. En tria l'entrada de donya Eva Mª, El mundo de Ayer (cuento surrealista), que a diferència del que pensem molts de nosaltres, deixa un lloc per l'esperança. Sempre dona gust llegir a l'Eva Mª, escriu d'allò més be!


Don Antonio Rodríguez i altres han recordat aquests dies el pobre Enrique Ruano, un estudiant amant de la llibertat i assessinat per la policía franquista, ara en fa 40 anys. Per la seva mort es varen produïr importants protestes a la Universitat a finals dels anys seixanta. No se suicidó, le suicidaron, ens recorda don Antonio.


Don Rafael García Almazán ens explica que el gran pecar del que acusen els integristes demócrates aquests dies a Hugo Chavez és el mateix que cometen a les democràcies europees molts presidents i primers ministres que tenen la possibilidad de presentar-se de manera indefinida a les eleccions. I amb el corresponen matiç crític cap a Chávez. Llegeigint.
Donya Àngels ens informa que ha nascut DEMPEUS, una associació formada per persones de diferents sensibilitats polítiques que té l'objectiu de lluitar per la defensa del caràcter públic del sistema nacional de salud, la participación social i la necessitat de donar cobertura a les patologies no prou conegudes o ateses...


Don Romenauer, una persona gran amb rínxols, lamenta no haver estat espiat per la TÍA d' Aguimón y Granadelo i ens proporciona les dades que els simpàtics espies haurien d'incloure en el seu expedient. També s'ocupa del mateix afer, amb una mica més de seriositat, el vaixell insígnia don Hugo Martínez Abarca, en una entrada en la que confessa que està en campanya contra Esperanza Aguirre. Mai ens ho haguessim cregut!


Aquesta setmana ha fet 85 anys que es va embalsamar el cos de Vladimir Ilich Ulianov, Lenin. Molts han parlat del tema, però D. Ricardo no té cap altre remei que citar Acero Bolchevique com la millor entrada. I la de don Antonio Flórez, com la més musical.


I desprès de les deu, ve un extra en forma de dues entrades que m'han semblat molt bones de dos blocs que no formen part d'I Love IU i que demostren que hi ha vida intel.ligent fora d'Izquierda Unida. El primer és don Juan Berga, a Peregrino Mundo en el que ha publicat un comentari sobre la recomendació del govern de consumir productes espanyols. I el segon post, és aquesta magnífica entrada de don Juan Torres López: 50 píldoras para entender la crisis.


I la propera setmana li toca a don Pedro Mellado, autor, sorprendentement d' El Blog de Pedro Mellado.

diumenge, 25 de gener del 2009

Evo Morales: "Por primera vez una Constitución es puesta en consideración del pueblo boliviano"



Morales: Por primera vez una Constitución es puesta en consideración del pueblo boliviano


La Paz, 25 Ene. ABN.- El presidente de Bolivia, Evo Morales, manifestó esta tarde que por primera vez el pueblo de esa nación es convocado a las urnas para decidir con su voto si está de acuerdo o no con el contenido de la Constitución Política del Estado (CPE).


“Por primera vez una Constitución es puesta en consideración del pueblo”, aseguró el mandatario en rueda de prensa desde Villa Tunari, Cochabamba, ciudad donde ejerció su derecho al voto.


En sus primeras declaraciones, el jefe de Estado convocó a la población a no darle la espalda al destino de Bolivia debido a que de este plebiscito electoral dependerá los destinos de mejores días para los bolivianos y bolivianas.


'Se trata de una jornada histórica que quedará marcada en las páginas de la historia', afirmó Morales.


El referéndum que se lleva adelante este domingo en los nueve departamentos del país andino será seguido por unos 300 observadores internacionales de diversos organismos como el Mercado Común del Sr (Merosur), la Unión Europea (UE), Organización de Estados Americanos (OEA) y el Centro Carter, entre otros.


Mediante el voto popular en esta consulta se decidirá si se aprueba o se rechaza la aplicación de la nueva CPR redactada en Asamblea Constitucional, con amplia participación de los movimientos sociales e indígenas.

dissabte, 24 de gener del 2009

ONGs y asociaciones van a solicitar que el Fiscal de la C.P.I. investigue los crímenes de guerra cometidos por Israel en Gaza


Plainte contre Israel
by chrisdenhond





Fuente: TLAXCALA la red de traductores por la diversidad lingüística


CAMPAÑAS

Para firmar, vaya al final de la página

Israel debe ser juzgado por la Corte Penal Internacional - Petición universal

Alrededor de 300 ONG y asociaciones van a solicitar que el Fiscal de la Corte Penal Internacional investigue los crímenes de guerra cometidos por Israel en Gaza. El apoyo de la ciudadanía es indispensable. Se ruega firmar y difundir esta «petición universal». Es urgente.

Al Fiscal de la Corte Penal Internacional (CPI)


El Derecho es la marca de la civilización humana. Cada progreso de la humanidad ha coincidido con la consolidación del Derecho. El desafío que nos impone la agresión de Israel contra Gaza consiste en afirmar, en medio del sufrimiento, que a la violencia debe responder la justicia.


¿Crímenes de guerra? Únicamente los tribunales pueden condenar. Pero todos debemos dar testimonio, pues el ser humano sólo existe en su relación con los demás. Las circunstancias dan toda su dimensión al artículo 1º de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: «Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros».


La protección de los pueblos, no la de los Estados, es la razón de ser de la Corte Penal Internacional. Un pueblo sin Estado es el más indefenso de todos y, ante la Historia, se encuentra situado bajo la protección de las instancias internacionales. El pueblo más vulnerable debe ser el mejor protegido. Al asesinar a la población civil Palestina, los carros de combate israelíes hacen sangrar a la humanidad. Hemos militado para que el poder del Fiscal general esté al servicio de todas las víctimas y esta competencia debe permitir que el mundo entero reciba un mensaje de esperanza, el de la construcción de un Derecho Internacional basado en el derecho de las personas. Y, juntos, un día podremos rendir homenaje al pueblo palestino por todo lo que ha aportado a la defensa de las libertades humanas.

Campaña iniciada el 19/01/2009

Si desea solidarizarse con esta campaña cumplimente lo que sigue:

Para firmar, vaya al final de la página

http://www.tlaxcala.es/detail_campagne.asp?lg=es&ref_campagne=10


Parlamentaris del món exigeixen alliberament de diputats palestins


Font: UIP



Unió Interparlamentària Comunicat de premsa No.319, Ginebra, 19 de gener de 2009


El Comitè de Drets Humans de la UIP (Unió Inter-Parlamentària) examina el cas de legisladors/es de més de 15 països


La Comissió de Drets Humans de la Unió Inter-Parlamentària, es reuneix a partir d'avui a la Seu de la UIP a Ginebra. Durant el seu període de sessions, el Comitè examinarà els casos de 282 legisladors, entre ells els casos públics en l'Afganistan, Bangla Desh, Bielorússia, Burundi, Colòmbia, República Democràtica del Congo, Equador, Egipte, Eritrea, Líban, Mongòlia, Myanmar, Palestina / Israel , Filipines, Rwanda, Sri Lanka, Turquia i Zimbabwe.


Entre altres casos, el Comitè prosseguirà la seva tasca en suport del Dr Aziz Dweik, portaveu del Consell Legislatiu Palestí (PLC), actualment detingut per les autoritats israelianes juntament amb altres 48 membres del PLC, així com als parlamentaris electes Myanmar, que segueixen a la presó o estan sent hostigados, i de diversos membres del parlament de Zimbabwe que han patit la violència i l'assetjament i vist violats els seus drets fonamentals.


La reunió comptarà amb la presència de l'actual President del Comitè, el Senador Sharon Carstairs (Canadà), el seu Vicepresident, la senadora Rosario Green (Mexico), els seus membres titulars: el senador Benarous Zahia (Algèria), el senador P. Aquilino Pimentel (Filipines), senador Philippe MAHOUX (Bèlgica), membres suplents i el senador d'Alima Boumediene-Thiery (França) i Sr Kazem Jalali (Iran).

divendres, 23 de gener del 2009

La ONU acusa a Israel de crímenes de guerra en su ofensiva contra Gaza





El relator especial de la ONU sobre la situación de Derechos Humanos en Gaza, Richard Falk.


EFE/Archivo - EFE


El relator especial de la ONU sobre la situación de Derechos Humanos en Gaza, Richard Falk, afirmó hoy que Israel cometió crímenes de guerra durante su última ofensiva en Gaza.


"La evidencia de la violación de la ley humanitaria es tan clara que no tengo ninguna duda de la necesidad de una investigación independiente que demuestre que Israel ha cometido crímenes de guerra", aseguró Falk en una rueda de prensa telefónica desde su hogar de California, Estados Unidos.


Falk, puntualizó que él considera que Israel cometió crímenes de guerra y contra la humanidad, antes incluso del último conflicto, al aplicar "un bloqueo sostenido durante 18 meses, un bloqueo ilegal de comida, medicamentos y combustible que puede haber afectado a la población de Gaza de por vida".


Además, para el relator de la ONU, judío de religión, los crímenes de guerra se agravan por el hecho de que Israel no permitió a la población civil abandonar el territorio antes de bombardearlo.


"No hay precedentes de que una población entera quede bloqueada en zona de guerra y sin posibilidad de huir y de convertirse en refugiados", explicó. Falk agregó que el crimen es aun más grave porque el 70% de las población de Gaza son menores de 18 años, "con lo que la guerra se libró contra los niños".


"Esas personas pueden quedar afectadas para siempre, no sólo han sufrido un año y medio de bloqueo sino que han sufrido el daño y el miedo de una guerra", indicó Falk.


Argumentos sin base legal


El relator de la ONU descartó totalmente el argumento de Israel de que la acción llevada a partir del 27 de diciembre contra Gaza estaba basada en la "autodefensa". "El argumento no tenía base legal, pero además el uso absolutamente desproporcionado de la fuerza descarta totalmente el argumento de la autodefensa", aclaró el relator.


Ante esta realidad, Falk expresó su deseo y convicción de que Israel sea condenado y perseguido por sus crímenes. Para ello considera que es necesaria una condena explícita del Consejo de Derechos Humanos de la ONU, así como que se inicie un juicio penal internacional.


Maneras de juzgar a Israel


Una de las opciones sería la aplicación de la justicia penal a través de una corte nacional, como ocurrió en el caso del ex dictador chileno Augusto Pinochet que fue requerido por las cortes españolas para ser juzgado por crímenes contra la humanidad.


La otra opción sugerida por Falk sería que la Asamblea General o el Consejo de Seguridad de la ONU estableciera una corte especial en la Corte Internacional de la Haya como la que juzgó los crímenes en la antigua Yugoslavia o en Ruanda.


La tercera opción sería que Israel fuera jugado en la Corte Penal Internacional, algo que es "altamente difícil", dado que el estado hebreo no forma parte de esta institución.
"El medio legal depende de la voluntad política de la comunidad internacional", concluyó Falk. Los 22 días de la ofensiva israelí contra Gaza causaron la muerte de 1.300 palestinos y dejaron a 5.000 más heridos.

dimarts, 20 de gener del 2009

MANIFEST CONTRA L’ATAC ISRAELIÀ A GAZA D’ASSOCIACIONS D’IMMIGRANTS O QUE TREBALLEN AMB IMMIGRANTS


Font: Associació Catalana per la Pau (ACP)

ALTO AL MASACRE CONTRA EL PUEBLO PALESTINO, SALUDAMOS AL PUEBLO DE CATALUNYA Y A LOS POLÍTICOS CATALANES QUE SE HAN MANIFESTADO A FAVOR DE LA PAZ Y EN CONDENA A LOS CRÍMENES DE GUERRA QUE PRACTICA EL GOBIERNO ISRAELÍ EN GAZA.


Ya han pasado tres semanas desde el inicio de la agresión israelí contra el pueblo palestino en Gaza, con el resultado dramático de más de 1100 muertos y 5000 heridos; la mayoría, niños, niñas, mujeres y gente mayor. Los informes de las organizaciones internacionales, de Naciones Unidas, organizaciones independientes y ONGS como Amnistía Internacional, y organizaciones norteamericanas y también israelíes culpan a Israel de cometer crimines de guerra, de violación a los convenios de Ginebra y la utilización de armas prohibidas como son las bombas de fósforo y bombas tóxicas. Estamos ante una masacre sistemática y masiva contra la población civil palestina.

Las entidades de inmigrantes firmantes consideran que ni los gobiernos, ni las instituciones internacionales pueden seguir pasivos ante los crímenes que se cometen contra civiles palestinos, contra hospitales, escuelas, locales bajo protección de Naciones Unidas. El silencio ya es complicidad.
Pedimos una intervención rápida de la comunidad internacional, sobretodo de la Unión Europea, para presionar con todas las medidas políticas, económicas y diplomáticas para alcanzar un alto de fuego inmediato, la retirada de las tropas israelíes y la apertura de los pasos fronterizos para la llegada de las ayudas humanitarias a la población civil de Gaza.

Les entidades saludan el apoyo masivo del pueblo de Catalunya a la paz, a un alto el fuego inmediato y saludan a las fuerzas políticas, a los políticos y a los responsables institucionales que han expresado democráticamente con su participación en las manifestaciones populares, a favor de la paz y en contra de los crímenes de guerra practicados diariamente por Israel. Condenamos las campañas, las presiones y el acoso económico y mediático de lobbys de presión prosionistas contra las fuerzas políticas y personalidades institucionales que critican la política agresiva del gobierno israelí.

Llamamos a la continuación de las protestas populares y las presiones políticas para la paz, para parar la guerra, la retirada del ejército israelí y reanudación de las negociaciones bajo el auspicio de Naciones Unidas para llegar a una paz, justa y duradera en Oriente Medio sobre la base de las resoluciones de la ONU, y entre otras el reconocimiento del estado Palestino independiente y el retorno de los refugiados palestinos a su tierra y la retirada israelí a las fronteras de 1967.

Barcelona 16-01-2009

Firman:
As. de Apoyo a las Organizaciones Populares Chilenas (ASOPXI), As. Catalunya-Líban, As. Sociocultural IBN BATUTA, Comunitat Palestina a Catalunya, As. Trabajadores Pakistanís en Catalunya, As. de Trabajadores Marroquís en Catalunya (ATIMCA), As. UMMI (Mujeres marroquíes), Nuevo Colectivo, Federación de Asociaciones Ecuatorianas en Catalunya, Federación de Entidades Bolivianas de Catalunya, Centro Filipino de Barcelona, Associació Catalana per la Pau.

El millor de la setmana a IloveIU (XX)


Aquesta setmana li ha tocat a Libertad Martínez, fer la selecció del millor d' IloveIU.


Aquesta setmana el tema estrella ha estat Palestina.


A) El Recull especial de Ceronegativo


No el recull a la selecció perquè Ceronegativo ha fet un magnífic treball amb totes les entrades dels companys i companyes blocaires. A Ceronegativo li dona un 10 pel seu treball i li felicita els anys.


B) Matricula d'honor per a Nuet


I la Liber concedeix també MATRICULA D'HONOR al N0STRE SENADOR MARINER (com diu Don Ricardo) JOAN JOSEP NUET, pel seu frustrat intent d'ajudar als palestins.



I la sel.leció és:


En el número 1, una gran dona, Lidia “Viramundeando”, com sempre treballadora, que fa una radriografia perfecte de Tomás Gómez, al Bombero Pirómano http://viramundeando.blogspot.com/2009/01/el-bombero-pirmano.html


En el número 2, David Velilla “maldice que no es poco” indignat per la passivitat dels Mossos i indignat amb Villar i la gentussa en torn al món del fútbol http://maldicequenoespoco.blogspot.com/2009/01/veo-veo-mamoneo.html.


En el número 3. Iñaqui que s'ocupa de les petites coses que van construint tota una vida. De les coses amb les que no es pot viure, com l'aniversari del seu fill http://iescudero.blogspot.com/2009/01/un-dia-com-avui-de-fa-4-anys.html.


En el número 4. José Vicente Verdú “basseta” , nos demuestra que la gente de IU es de este mundo, que se preocupa y pelea por mejorar la vida de los/as ciudadanos y también nos demuestra que sabemos vivir y disfrutar de la vida http://basseta2007.blogspot.com/2009/01/la-banda-sonona-de-nuestra-vida-eric.html


En el número 5. Rafa G. Almazán ens parla de la dignitat de les persones, de la dignitat per a viure i morir.



En el número 6. Ventanas del Falcón, ens explica qui són i qui és Rosa Díez i aquest partit l'UPyD, un partit "fatxa".



En el número 7. Miguel Aso “el blog de miguel aso”. Un bloguer arangonès que es dedica tots els dies a millorar la vida dels seus veïns i Veïnes. Podeu trobar les seves propostes a: http://elblogdemiguelaso.blogspot.com/2009/01/aclaracin-obras-fronton-del-salobras.html


En el número 8. Antonio Rodríguez “Amanece que no es poco”. El seu blog és un compendi de denúncies, reflexions i plaer, i aquesta vegada ens explica una aventura http://arv1952.blogspot.com/2009/01/fototerapia-19-el-camino-de-santiago.html


En el número 9. Luis Angel Aguilar, “la tercera utopía” nos habla de la guardia civil, y del derecho que tienen a ser ciudadanos de primera como todos, a que les democraticen y a dejar de ser observados como seres de otro tiempo.



En el número 10. Daniel Martínez ens dona bones notícies, i ens diu que a la vida no tot és dolent i que hi ha esperança en el futur.




La propera setmana li toca a Don Ricardo en A sueldo de Moscú.

dilluns, 19 de gener del 2009

SOLIDARITAT (2): RETROBANT VELLS AMICS DE LA LLUITA SOLIDÀRIA-ASSEMBLEA ACP


EL PEREBLOC - L'ASSEMBLEA DE L'ACP - RETROBANT AMICS DE LA LLUITA SOLIDÀRIA



Al llarg de la vida personal, política i social anem coneixem i treballant amb persones que ens satisfà haver-les conegut i compartit temps de treball militant.


Amb el decurs del temps, fruit de multiciplictat de circunstàncies (canvis en la vida personal,, en el àmbits on dediquem temps militant i altres) anem perdem contacte habitual amb diverses d'aquestes persones a qui ens ha agradat coneixer i amb qui ens ha agradat treballar


Fa tres dies (divendres 16/01/09) pentxava la informació de l'enllaç als documents de l'Assemblea anual de l'Associació Catalana per la Pau.


Avui, m'he troba el comentari , al post, d'en Julio Gálvez, una de les persones amb qui havia pertdut el contacte habital i amb qui havia estat un plaer treballar



Julio,


Una abraçada i salutació solidària !!!


**************************************************************

Em Julio Galvez, escriu:


Hola Pere, me alegro que la Associació Catalana per la Pau goce de buena salud. Recuerdo cuando la fundamos, hace ya varios años, con el Jordi Gómez, Juan Manuel, tu y otros nombres que se me escapan.Un fraternal saludo a la asamblea.Julio Gálvez Barraza
17 / gener / 2009 19:33

SOLIDARITAT (1): NUET ES POSA A DISPOSICIÓ DEL MOVIMENT SOLIDARI


Nuet ha manifestat que es posa a la disposició del moviment solidari





Per altra banda, Nuet també ha manifestat que es posa a la disposició del moviment solidari de Catalunya per a facilitar que els catalans i catalanes d’arreu del territori coneguin millor el conflicte d’Orient Mitjà. Nuet ha destacat la importància que el moviment solidari no s’aturi, encara que s’arribi a una treva, ja que, segons el senador, “cal que la població no només catalana, sinó també europea, que rebutja la situació en la que es troben els palestins, faci arribar als seus governs la seva opinió perquè aquests executen polítiques que topen amb el que la ciutadania defensa”.

dissabte, 17 de gener del 2009

Unes 2.000 persones criden a Girona contra la 'massacre' a Gaza

Dissabte, 17 de gener 2.009 - matí

Unes 2.000 persones criden a Girona contra la 'massacre' a Gaza

Girona (ACN).- Unes 2.000 persones han participat aquest dissabte en una multitudinària i sorollosa manifestació pels carrers de Girona per protestar contra la 'massacre' a la franja de Gaza. Els manifestants, amb banderes i mocadors palestins i alçant fotos de les més de 1.200 víctimes que ha ocasionat el conflicte, han sortit de la plaça Catalunya darrera una pancarta amb el lema 'Aturem el genocidi a Gaza'.

divendres, 16 de gener del 2009

EUiA HA REBUT A EN JOAN JOSEP NUET A L'AEROPORT DE BARCELONA













Algunes informacions publicades, de les declaracions d'en Joan Josep Nuet, a l'arribada a l'aeroport de Barcelona:






























dijous, 15 de gener del 2009

ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU (ACP): BALANÇ I PERPECTIVES DE TREBALL


ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU (ACP): BALANÇ I PERSPECTIVES DE TREBALL


Com a eina informativa d'interès, per als i les militants de l'esquerra social


us deixo l'enllaç al document




de l'Associació Catalana per la Pau (ACP), ONGD catalana, laica, democràtica, internacionalista, plural i progressista.

Conferencias en Barcelona por la conmemoración del 50 Aniversario de la Revolución Cubana


Conferencias en Barcelona por la conmemoración del 50 Aniversario de la Revolución Cubana

Lunes 19 de Enero a las 19,00 h : CUBA UNA REVOLUCION EN MARCHA ( 1ª parte )


Lunes 26 de Enero a las 19,00 h : CUBA UNA REVOLUCION EN MARCHA ( 2ª parte )

A cargo de Amaury D. Torno Gonzalez , Delegado del I.C.A.P en Holguín

En la CASA DE LA SOLIDARITAT , c/ Vistalegre, nº 15 de Barcelona

Organiza : DEFENSEM CUBA

NOU PLÀ DE COMPTABILITAT D'ASSOCIACIONS I FUNDACIONS CATALANES

Aprovat el Pla de comptabilitat de les fundacions i associacions (i federacions i confederacions de les mateixes) catalanes

El DOGC núm. 5288, de 31 de desembre, va publicar el Decret 259/2008, de 23 de desembre, pel qual s'aprova el

Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions catalanes

subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

Aquest Pla incorpora:a) els canvis de la normativa mercantil i comptable espanyolab) els canvis derivats de les competències assumides per la Generalitat de Catalunya en matèria de fundacions i associacions

Aquest PGC-ESAL-CAT'08 (Pla General Comptable de les Entitats Sense Afany de Lucre (*) - Catalunya -2008) , integra, en un sol text normatiu, la legislació comptable aplicable a les entitats sense ànim de lucre d'àmbit de Catalunya.

Mentre que les ESAL (*) d'àmbit espanyol, tindran que esperar llarg temps a un PGC específic, i s’hauran de moure entre dos normatives:

1. El Reial Decret 776/1998, de 30 d'abril, pel qual s'aproven les normes D'ADAPTACIÓ DEL PLA GENERAL DE COMPTABILITAT a les entitats sense finalitats lucratives I LES NORMES D'INFORMACIÓ PRESSUPOSTÀRIA D'AQUESTES ENTITATS

.2. a) El Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el Pla General de Comptabilitat. (per a societats mercantils, d'àmbit superior a la PIME))

2.b) El Reial Decret 1515/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el Pla General de Comptabilitat per a PIMES.

Per a les ESAL catalanes acollides al règim fiscal de la Llei 49/2002 (d'incentius fiscals al mecenatge), continua vigent les obligacions de l'esmentada Llei i les del Reglament 1270/2003, de 10 d'octubre.

(*) Associacions (i Federacions i Confederacions d'associacions) i Fundacions.

dimecres, 14 de gener del 2009

11.01.09 THE TIMES "Bombardeig d'Israel de Gaza no és la legítima defensa - és un crim de guerra"




From The Sunday Times
January 11, 2009


Bombardeig d'Israel de Gaza no és la legítima defensa - és un crim de guerra


Israel ha tractat de justificar els seus atacs militars a Gaza, afirmant que equival a un acte de "autodefensa", com ho reconeix l'article 51, Carta de les Nacions Unides. Rebutgem categòricament aquesta afirmació.


Els atacs amb coets contra Israel per Hamas deplorables que siguin, no, en termes d'escala i l'efecte equivaldria a un atac armat contra Israel el dret a recórrer a la legítima defensa. En virtut del dret internacional de legítima defensa és un acte d'últim recurs i està subjecte a les normes de proporcionalitat i necessitat.


La matança de gairebé 800 palestins, la majoria civils, i més de 3000 ferits, acompanyada de la destrucció d'escoles, mesquites, cases, compostos de les Nacions Unides i edificis del govern, que Israel té la responsabilitat de protegir en virtut del Quart Conveni de Ginebra, no és proporcional a les morts causades pel foc de coets de Hamas.


Durant 18 mesos, Israel ha imposat un bloqueig il legal a la franja costanera de Gaza que va portar a la societat a la vora del col lapse. En els tres anys després de la redistribució d'Israel de Gaza, 11 israelians van ser morts per foc de coets. I, tanmateix, en 2005-8, segons les Nacions Unides, l'exèrcit israelià va matar uns 1.250 palestins a Gaza, inclosos 222 nens. Al llarg d'aquest temps, la Franja de Gaza segueix sent un territori ocupat segons el dret internacional perquè Israel manté un control efectiu sobre ella.


Import de les accions d'Israel a l'agressió, no la legítima defensa, no per això menys important, ja que el seu assalt a Gaza era innecessària. Israel podria haver acordat renovar la treva amb Hamàs. En comptes d'això va matar a 225 palestins en el primer dia del seu atac. Tal com estan les coses, la seva invasió i bombardeig de Gaza ascendeix a un càstig col lectiu de 1,5 milions d'habitants de Gaza contrària al dret internacional humanitari i de drets humans. A més, el bloqueig de l'ajuda humanitària, la destrucció d'infraestructura civil, i per evitar l'accés a necessitats bàsiques com aliments i combustible, són, prima facie, els crims de guerra.


Condemnem el llançament de coets per Hamas a Israel i els atemptats suïcides amb bombes que també són contràries al dret internacional humanitari i constitueixen crims de guerra. Israel té dret a tenir mitjans raonables i proporcionades per protegir la seva població civil d'aquests atacs. Tanmateix, la forma i la magnitud de les seves operacions a Gaza és un acte d'agressió i és contrària al dret internacional, malgrat els atacs amb coets de Hamas.


Ian Brownlie QC, Blackstone Chambers


Mark Muller QC, Bar Human Rights Committee of England and Wales


Michael Mansfield QC and Joel Bennathan QC, Tooks Chambers


Sir Geoffrey Bindman, University College, London


Professor Richard Falk, Princeton University


Professor M Cherif Bassiouni, DePaul University, Chicago


Professor Christine Chinkin, LSE


Professor John B Quigley, Ohio State University


Professor Iain Scobbie and Victor Kattan, School of Oriental and African Studies


Professor Vera Gowlland-Debbas, Graduate Institute of International and Development Studies, Geneva


Professor Said Mahmoudi, Stockholm University


Professor Max du Plessis, University of KwaZulu-Natal, Durban


Professor Bill Bowring, Birkbeck College


Professor Joshua Castellino, Middlesex University


Professor Thomas Skouteris and Professor Michael Kagan, American University of Cairo


Professor Javaid Rehman, Brunel University


Daniel Machover, Chairman, Lawyers for Palestinian Human Rights


Dr Phoebe Okawa, Queen Mary University


John Strawson, University of East London


Dr Nisrine Abiad, British Institute of International and Comparative Law


Dr Michael Kearney, University of York


Dr Shane Darcy, National University of Ireland, Galway


Dr Michelle Burgis, University of St Andrews


Dr Niaz Shah, University of Hull


Liz Davies, Chair, Haldane Society of Socialist Lawyer


Prof Michael Lynk, The University of Western Ontario


Steve Kamlish QC and Michael Topolski QC, Tooks Chambers

David Bassa (Hora Q - TV3) parla de com es posicionen els partits polítics davant la crisi de Gaza i entrevista Joan Josep Nuet,




Crisi a Gaza

David Bassa (Hora Q - TV3) parla de com es posicionen els partits polítics davant la crisi de Gaza i entrevista Joan Josep Nuet, senador d'EUiA, que amb el vaixell "Free Gaza" viatja a la zona del conflicte.

continuació 2 ..... ISRAEL I DEMOCRÀCIA


La Comissió Electoral Central d'Israel ha prohibit els partits polítics israelians, Balades (Assemblea Nacional Democràtica) i Ra'am Ta'al. Parts les circumscripcions representen més de 2 / 3 dels vots dels ciutadans palestins d'Israel
.

Estat de Thugs: Eleccions israelianes la Decisió del Comitè per a la Prohibició de Balad (Assemblea Nacional Democràtica) i Ra'am Ta'al


Escrit per Michael Warschawski, del Centre d'Informació Alternativa (AIC) Dimarts, 13 de gener de 2009


No hi ha necessitat d'horribles imatges de Gaza sota atac. És suficient per veure un breu clip de la reunió d'Israel a la Comissió Electoral Central comprendre com Israel, incloent totes les seves institucions socials i polítiques-ha perdut per complet qualsevol pretensió de ser un bon estat. Una col lecció de matones de cridar, amb una ona de les seves mans, prendre la decisió de prohibició de dos partits polítics que representen a més de 2 / 3 dels votants palestins a Israel. El fet que el Tribunal Superior d'Israel possiblement s'anul li aquesta impactant decisió no canvia res: són representants del poble i aquest és el seu aspecte i el so.


La decisió de la Comissió Electoral Central demostra, per enèsima vegada, fins a quin punt la democràcia israeliana ha deixat de funcionar, com els drets democràtics són dependents en l'acord de tal o qual majoria parlamentària, que es caracteritza per més o menys il lustrat tirania, no un règim democràtic . Pel que va ser fa un any amb la immunitat dels membres de la Knesset Azmi Bishara, com ho és ara amb la situació de Balad (Assemblea Nacional Democràtica i Ra'am Ta'al.


La tremenda opressió per la Policia de Fronteres contra el dret a manifestar-se en les ciutats i aldees palestines, l'advocat de la pena que es van declarar en vaga en solidaritat amb els palestins en tribunals militars i va ser definit pel jutge com un traïdor, els militars i la censura de la lliure mitjans de comunicació, les amenaces de Tzipi Livni contra el dret d'existència de la minoria palestina a Israel, les detencions preventives de anarquistes contra el mur, tots aquests són signes d'un ràpid deteriorament del règim israelià en un règim d'emergència.


Al centre d'aquest canvi és la població palestina d'Israel, que se suposa que entendre (d'acord amb Ehud Barak el 2000) que el partit ha acabat i que hem de recordar que vivim en un estat jueu, és a dir, està condicionat a l'existència lleialtat i bon comportament.


Gaza és la nostra principal preocupació, justificada, però no hem de prendre a la lleugera el negre núvols que amenacen als palestins d'Israel. Està prohibit deixar-los sols per fer front a aquestes noves amenaces. No més d'octubre de 2000!

WEBS PALESTINES D'INTERÉS



La web de la PALESTINIAN MEDICAL RELIEF SOCIETY

conté enllaços a diferents intitucions i ONG palestines d'interés


.
.
.
visiteu-les !!!

continuem..."Israel i la democràcia? "

altres artícles sobre el mateix tema: Rafa i Ângels

**********************************************************

Font: Palestine Monitor



Israel i la democràcia?



Palestine Monitor

13 de gener de 2009



Israel l'última tàctica política de la prohibició dels partits palestins d'Israel es quedi a les eleccions dóna encara més dubtes sobre la seva pretensió de ser "l'única democràcia a l'Orient Mitjà.



Per Abu Yusef de la Palestina ocupada



Una cosa que es repeteix una i altra vegada pels nord-americans i els europeus en relació amb el conflicte palestino-israelià és que "Israel és l'única democràcia a la regió, i és per això que jo suport."



Tanmateix, si es té més la forma en què la democràcia israeliana difereix dels seus homòlegs americans i europeus, que arribarà en algun incòmode conclusions.



Després de la guerra de 1948, un nombre de palestins que van romandre en el que es convertiria en l'Estat d'Israel. Avui en dia aquesta xifra se situa al voltant del 20% de la població total. Se'ls va prometre la igualtat de la ciutadania, però ha demostrat ser un buit.



Aquestes persones són tractades com a ciutadans de tercera classe, que s'enfronten a restriccions en la propietat de la terra, el servei a les forces armades (un requisit no escrit per a l'acceptació en la societat israeliana), i s'enfronten a una greu discriminació en l'assignació dels recursos de l'Estat. Per a una descripció completa de la seva situació, que molts han descrit com l'apartheid institucional, Jonathan Cook llegir "la sang i la religió."



Encara que s'han ampliat els drets de vot, les seves parts mai han estat part d'un govern i en el seu lloc pràcticament quedin al marge dels israelians procés de presa de decisions. Avui, però, la situació es va fer encara més hipòcrita.



Segons Ha'aretz, el principal diari d'Israel, el Knesset israelià va votar aclaparadorament per prohibir la participació de les parts àrabs en les pròximes eleccions. No és clar ara si el Tribunal Suprem mantenir la prohibició, però el fet que s'està considerant fins i tot llança una fosca ombra sobre l'al legació d'Israel de ser la 'única democràcia a l'Orient Mitjà ". http://www.haaretz.com/hasen/spages/1054867.html



Anem a reflexionar breument sobre el que alguns dels principis bàsics de la democràcia i com són les piles d'Israel:



1. Eleccions competitives que representa als ciutadans - Israel ha rebutjat això.



2. La separació de l'Església i l'Estat - les autoritats religioses i les institucions de control de grans quantitats de terra, així com el control sobre qui és considerat jueu i, per tant, un ciutadà d'Israel.



3. Igualtat de drets en virtut de la llei independentment de la seva raça o credo - palestí israelians pateixen de greus documentades i les restriccions a la seva participació en el procés democràtic i la protecció de l'estat basats en la seva raça i religió.



4. Protecció de les minories és un principi comú de la democràcia té per objecte protegir a tota la societat de la "tirania de la majoria" - Aquest no és òbviament el cas d'Israel

dimarts, 13 de gener del 2009

Situació sanitària a Gaza - 12 de gener de 2009




Situació sanitària a Gaza - 12 de gener de 2009


Descripció general


Aquest és el 12 de gener d'actualització sobre la situació del sector de la salut des que Israel va llançar la seva ofensiva militar a Gaza el 27 de desembre. 25 ambulàncies d'Egipte van travessar la frontera en Rafah, a Gaza per evacuar als pacients de l'hospital Shifa. 17 nous pacients en la ruta d'evacuació a través de Rafah. Dorah Pediatria sala d'emergència de l'hospital va ser bombardejat. 1 Ministeri de Salut atenció primària de la salut clínica privada a causa dels conflictes, el nombre ha tancat les clíniques és de 28. 25 696 persones desplaçades per la crisi a Gaza. Tots els hospitals tenen 6.-8. hores parcial font d'alimentació. MSF Espanya a Ramallah i MSF Bèlgica a Rafah a l'espera d'entrar a Gaza. ernational dret humanitari exigeix que totes les instal lacions i el personal mèdic i ser protegits en tot moment, fins i tot durant els conflictes armats. Els atacs que són greus violacions Internacional Humanitari i Drets Humans de les lleis. L'accés a la salut és un dret humà fonamental


Víctimes


Segons el Ministeri palestí de Salut (Ministeri de Salut) el 12 de gener, 910 persones han estat assassinades des del 27 de desembre, amb inclusió d'almenys 85 dones i 292 nens. 4250 palestins han resultat ferits, entre ells 1.497 nens i 626 dones *. L'OMS no ha pogut verificar de forma independent a aquests detalls. * La raó de la gran augment de la mort és comptar amb la identificació de molts organismes que anteriorment no identificats o que es troben sota la runa o en zones que anteriorment no accessibles.


UNRWA informa que des del 27 de desembre, al menys 25 696 persones han estat desplaçades pel conflicte. Les persones desplaçades es distribueixen entre les 30 escoles que l'UNRWA ha preparat per servir com a albergs.


El Director d'atenció primària de la salut a Gaza informar que Bany Suhalia clínica (Jan Yunis) va rebre 13 casos de destret respiratori després de la inhalació de fum o gasos d'explosions de bombes. 10 van rebre primers auxilis i van ser donats d'alta mentre que tres van ser remesos a l'hospital Nasser de Jan Yunis. No es disposa de més detalls


HOSPITAL DE FUNCIONAMENT


Danys als hospitals, centres d'atenció primària de la salut


Danys als hospitals:


Dorah Pediatria de l'Hospital de la sala d'emergència va ser directament afectats 12 de gener. El personal es segueix treballant malgrat els danys causats a la infraestructura. Dorah hospital ha estat tancat des del 8 de gener, a excepció dels serveis d'emergència, a causa de la seva proximitat a una zona de conflicte i els danys soferts abans de la seva infraestructura.


Danys soferts per l'Hospital Europeu de Gaza el 10 de gener no ha estat reparat.


El Nasser Pediatria de l'Hospital està funcionant amb importants limitacions a causa dels danys soferts el 10 de gener.


Danys als centres d'atenció primària de la salut:


Ministeri de Salut dels centres d'atenció primària de la salut: la clínica Fukhari (Jan Yunis) va tancar 12 de gener a causa dels bombardejos a les zones aledañas.


Prop de bombardeig el 11 de gener va obligar al tancament de tres clíniques d'atenció primària de la salut Ministeri de Salut: Shuhada 'Al Shat' clínica (districte de Gaza); Khoza'a i Al Zana clíniques (tant en Jan Yunis). Això eleva el nombre de clíniques d'atenció primària de la salut MDS tancat a 28.


Centres de la UNRWA: limitada dany al UNRWA dels centres d'atenció primària de la salut de Rafah durant el bombardeig del 8 de gener.


Centres d'ONG: La Palestinian Medical Relief Society (PMRS) va informar de dos dels seus centres d'atenció primària de la salut a la part nord de la província s'han tancat des del 4 de gener a causa de la inseguretat i la restricció de circulació del seu personal. Aquests centres són d'Um-Nasser Centre de Salut, al servei de la vila beduïna i el subministrament de vacunes, i Izbet esquer Hanon Centre de Salut, que va servir Izbet esquer Hanon Village.


Manca d'electricitat i de subministrament de combustible


Tots els hospitals estan rebent una mitjana de 6-8 hores de presa de corrent. Alguns hospitals han rebut el subministrament de combustible. OOPS i l'OMS estan treballant per garantir els hospitals estan rebent suficient combustible.


L'11 de gener, la UNRWA subministra combustible a quatre centres d'atenció primària de la salut de la UNRWA.


Capacitat de llits i taxa d'ocupació


L'hospital de Shifa UCI segueix sent aclaparats. Alguns pacients van ser evacuats, però la Unió de Tribunals Islàmics està funcionant gairebé a plena capacitat, amb més de 20 fora del seu total de 30 llits ocupats, a causa de la baixa taxa d'evacuació dels pacients a través de l'encreuament de Rafah. Hospital Shifa segueix per tractar de mantenir la taxa d'ocupació de llits per sota del 75% per permetre un espai per als casos urgents i d'emergència


REFERÈNCIES fora de Gaza i les evacuacions


17 pacients van ser evacuats 11 de gener a través de l'encreuament de Rafah. Altres 17 estaven en camí a l'evacuació de Rafah el 12 de gener (8 pm). El nombre de pacients evacuats a través de Rafah des del 27 de desembre és 218 (exclosos els de la ruta), la majoria de les lesions i algunes de les condicions cròniques.


25 ambulàncies d'Egipte van travessar la frontera en Rafah, a Gaza el 12 de gener a les 5.20pm per evacuar als pacients de l'hospital Shifa.


Autoritats belgues s'han ofert a evacuar Bèlgica set nens que necessiten atenció mèdica i set companys. L'OMS està col laborant amb el Ministeri de Salut i les autoritats egípcies sobre aquest tema.


A partir del 12 de gener, l'Oficial d'Enllaç de Salut palestí ha presentat 20 sol licituds d'evacuació dels pacients amb malalties cròniques a través d'encreuament d'Erez. Les autoritats israelians han concedit a cinc anys, però els pacients estan esperant per creuar Erez. L'oficial d'enllaç d'Israel va informar a l'OMS que set dels 20 pacients es va evacuar a 13 de gener (permisos concedits als cinc més dos més). El palestí de remissió a l'Estranger del Departament roman tancada


MÈDICS


El 10 de gener, 203 tones de subministraments mèdics i de cinc noves ambulàncies donades per diversos donants (Aràbia Saudita, Jordània, Turquia, Qatar, Líbia, al sud d'Àfrica, àrabs i la societat mèdica, la societat egípcia sharia, Algèria, Marroc) va creuar de Rafah a Gaza.


L'11 de gener, la UNRWA subministra medicaments i vacunes a quatre centres d'atenció primària de la salut de la UNRWA a la Franja de Gaza.


CENTRES D'ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT


L'OMS segueix preocupada per la salut pública i sanejament públic a Gaza, mentre que la gestió dels residus no ha estat assegurada i les escombraries no es recullen en la Franja de Gaza. El programa de vacunació ha estat interromput dramàticament, amb alguns assaigs per operar en diversos centres. La reducció de la cobertura de la vacunació pot donar lloc a brots, un risc augmentat de Gaza per l'alta densitat de població i nefastes condicions de vida.


Ministeri de Salut dels centres d'atenció primària de la salut:
De 58 centres d'atenció primària de la salut administrat pel Ministeri de Salut, només 30 estan funcionant (amb grans interrupcions) a partir del 12 de gener. El 1O centres d'atenció primària de la salut que s'han convertit en centres d'evacuació d'emergència seguir funcionant. Per la distribució geogràfica de la funcionalitat del Ministeri de Salut dels centres d'atenció primària de la salut, vegeu l'annex 1.


Bani Suhalia clínica (en el districte de Jan Yunis) i Shuhada'a Nusierat clínica (a la Zona Mitjana del Districte) estan funcionant com a centres de "triage" per fer còpies de seguretat dels hospitals en les seves respectives àrees.


L'ús d'activitats d'atenció primària de la salut han disminuït dràsticament des del 27 de desembre, segons el director d'atenció primària de la salut. Aproximadament el 70% dels pacients amb malalties cròniques que assisteixin regularment als centres d'atenció primària de la salut han interromput el seu tractament i ja no estan assistint a centres d'atenció primària de la salut.


De mitjana, el personal d'assistència és de voltant del 30% en funcionament tots els centres d'atenció primària de la salut.


Com a resultat d'això:


* La majoria dels programes de vacunació (vacunes del programa ampliat d'immunització i adults) s'han interromput a causa de la cloenda de clíniques, la manca d'electricitat o de combustible en les clíniques equipades amb generadors, les restriccions de circulació que afecten la distribució de vacunes i la manca de personal. El programa de vacunació està augmentant la seva capacitat per operar a 30-40% en la majoria de les zones al voltant de la Franja de Gaza en coordinació amb la UNRWA

* Cures prenatals (ANC) no s'està sempre a causa de la falta de personal i de l'electricitat necessària per al diagnòstic d'ultrasò i altres. Les dones no poden assistir a causa de l'ANC condicions sobre el terreny. Tant prenatal i l'atenció dental es reprèn avui la funcionalitat de 12 de gener per a casos d'emergència.

* Atenció primària de la salut dels serveis de laboratori s'han aturat des que van començar les operacions militars, a causa de la manca d'electricitat, personal i agents de laboratori de nou.

* Vigilància nutricional s'ha aturat degut a que el centre principal està tancada, ja que és a la zona de risc.

* Escola dels serveis de salut no estan funcionant ja que les escoles estan tancades i el personal no s'informa a treballar.

* La medicina preventiva no està funcionant a causa de la manca de personal.

* El departament d'Epidemiologia no funciona, ja que no està fluint la informació dels serveis perifèrics, els hospitals estan desbordats amb les víctimes, centres d'atenció primària de la salut no són totalment funcionals i laboratoris no són la presentació d'informes.

* La medicina del treball no està funcionant a causa de la manca de personal.

* L'educació sanitària i promoció de les activitats han estat suspeses a causa de la manca de personal


Un període addicional de quatre clíniques d'atenció primària de la salut Ministeri de Salut han tancat en els darrers dos dies a causa dels danys soferts durant el conflicte.


UNRWA centres d'atenció primària de la salut:


UNRWA ha reobert dos centres d'atenció primària de la salut. Tres dels 18 romanen tancades: la Elshouka i Zaitoun centres es van tancar després que les FDI instruir les persones que viuen en un edifici adjacent a evacuar abans dels bombardejos, mentre que un centre de Beit Hanoun va ser tancat a causa d'estar en una zona d'alt risc.


ONG centres d'atenció primària de la salut:


PMRS informes que Haedo Abed Shafi centre d'atenció primària de la salut en Ŷabaliya (Al-Fahoura zona) ha estat proporcionant serveis d'atenció primària de la salut i el funcionament com un centre d'emergència (24 hores). PMRS informes que el personal al centre han observat un augment del 250% en l'assistència a aquest centre durant els últims quatre dies.


COORDINACIÓ


L'OMS està coordinant la resposta d'emergència de salut a través de les seves oficines a Jerusalem, Gaza, El Caire i Ginebra, en estreta col laboració amb el Ministeri de Salut palestí a Ramallah i amb el grup de salut associats


MÉS INFORMACIONS DEL VAIXELL CAP A GAZA (6)

dimarts, 13 / gener / 2009

LO VUELVO A INTENTAR, OBJETIVO GAZA !!!

LO VUELVO A INTENTAR, OBJETIVO GAZA !!!Miercoles 14, volveremos a intentar salir del puerto de Larnaca en dirección a Gaza. A las 8 de la mañana hora espanyola.

Intentaré informar de lo que me encuentro por el camino, llegaré el jueves por la mañana a Gaza.

Os dejo este pequenyo artículo que he escrito para Diario CríticoUs saludo y gracias por las notas de apoyo (cientos de ellas) que he recibido.Joan Josep Nuet

Amnistía Internacional pide al Consejo de Seguridad que establezca toda la responsabilidad de los crímenes cometidos en el conflicto de Gaza y desplie

Font: Amnistia Internacional

Amnistía Internacional pide al Consejo de Seguridad que establezca toda la responsabilidad de los crímenes cometidos en el conflicto de Gaza y despliegue observadores de derechos humanos

Londres.- Mientras continúan los combates, que violan la resolución 1860 del Consejo de Seguridad, adoptada la noche del 8 de enero prácticamente por unanimidad y en la que se pide un alto el fuego inmediato y duradero en Gaza, Amnistía Internacional ha solicitado al Consejo de Seguridad que actúe enérgicamente para garantizar la total rendición de cuentas por los crímenes de guerra y otros graves abusos contra el derecho internacional humanitario y de los derechos humanos.

En una carta abierta enviada al Consejo de Seguridad hoy, 9 de diciembre, Amnistía Internacional ha instado también al órgano de la ONU a que garantice el envío inmediato a Gaza y el sur de Israel de observadores de derechos humanos para que investiguen los abusos que siguen cometiendo ambas partes del conflicto e informen sobre ellos.

Las fuerzas israelíes continúan llevando a cabo ataques desproporcionados o dirigidos contra edificaciones de carácter civil de la Franja de Gaza, mientras que los grupos armados palestinos siguen disparando cohetes contra centros de población israelí. Las bajas civiles continúan aumentando de forma alarmante.

La resolución 1860 del Consejo de Seguridad pide que se establezca “una cesación del fuego inmediata, duradera y plenamente respetada”, que se asegure el suministro de la ayuda humanitaria y que vuelvan a abrirse los cruces fronterizos de Gaza. Sin embargo, no exige a las partes que dejen de violar el derecho internacional humanitario y de los derechos humanos ni se ocupa de los crecientes indicios de la comisión de crímenes de guerra y otros graves abusos contra el derecho internacional humanitario. Tampoco dispone una investigación ni la rendición de cuentas de los responsables.

El Consejo de Seguridad debe garantizar la total rendición de cuentas por todos los crímenes cometidos durante el conflicto. Amnistía Internacional le insta a que establezca de inmediato una investigación completa, independiente e imparcial sobre todos los presuntos abusos contra el derecho internacional humanitario y de los derechos humanos cometidos por las partes del conflicto.

Amnistía Internacional insta también a todos los Estados a que estén preparados para abrir investigaciones penales y llevar a cabo enjuiciamientos ante sus tribunales si hay pruebas que los justifiquen.

Información complementaria

Tras un prolongado debate, el Consejo de Seguridad adoptó el 8 de enero de 2009 la resolución 1860 (2009), que pide que se establezca “una cesación del fuego inmediata, duradera y plenamente respetada que conduzca a la retirada total de las fuerzas israelíes de Gaza”.

La resolución fue adoptada por 14 votos a favor, con la abstención de Estados Unidos. La resolución también pide que se aseguren el suministro y la distribución sin trabas de la asistencia humanitaria, incluidos alimentos, combustible y tratamiento médico, en toda Gaza, y que vuelvan a abrirse los cruces fronterizos sobre la base del Acuerdo de 2005 sobre circulación y acceso entre la Autoridad Palestina e Israel.

La UNRWA denuncia el "sufrimiento humano" que se esconde tras las estadísticas en Gaza


Font: Europa Press

La UNRWA (*) denuncia el "sufrimiento humano" que se esconde tras las estadísticas en Gaza

MADRID, 13 Ene. (EUROPA PRESS) -

El jefe de la Agencia de la ONU para los Refugiados Palestinos (UNRWA, por sus siglas en inglés), John Ging, denunció ayer que la violencia continúa en la Franja de Gaza pese a la resolución del Consejo de Seguridad de la ONU y se sigue registrando en este territorio controlado por Hamás un "sufrimiento humano" reflejado en las más de 900 víctimas mortales, de las que alrededor del 40 por ciento son civiles.


"Detrás de estas estadísticas que leemos cada día se encuentra en realidad un profundo sufrimiento humano y una grave tragedia para todos y no sólo para los asesinados y heridos", afirmó Ging en referencia también a los casi 4.000 heridos confirmados, según un comunicado de Naciones Unidas.

El director de UNRWA habló en Nueva York en videoconferencia desde Gaza, tras visitar el hospital de Al Shifa. "Es el lugar donde se pueden ver las horribles consecuencias humanas de este conflicto", lamentó. Como ejemplo, citó el caso de un niño de seis años que apenas tiene actividad cerebral, una niña con varios miembros amputados o una mujer embarazada que ha perdido una pierna.

Ging hizo hincapié en que "el hospital está lleno de pacientes cuyas vidas han sido destruidas en muchas instancias y que están vivos". En este sentido, reconoció la labor de los "héroes", como calificó a los efectivos sanitarios, y alabó que trabajen contrarreloj para tratar a las víctimas de un conflicto cuyas cifras no cejan de crecer.

Como consecuencia de la ofensiva militar del Ejército israelí, iniciada el pasado 27 de diciembre, alrededor de 35.000 ciudadanos palestinos han abandonado sus hogares para refugiarse en algunos de los 38 refugios de la UNRWA o en casas de sus parientes en partes más seguras de la Franja.

****************************************************

(*) Agencia de Naciones Unidas para los Refugiados de Palestina en Oriente Próximo (UNRWA)

****************************************************

El establecimiento de la UNRWA

Como consecuencia de la primera guerra Árabe-Israelí de 1948, la Agencia de Naciones Unidas para los Refugiados Palestina en Oriente Próximo (UNRWA) fue establecida mediante la resolución número 302 (IV) de 8 de diciembre de 1949 de la Asamblea General de las Naciones Unidas. La Agencia entró en funciones el 1 de mayo de 1950. Ante la falta de solución al problema de los refugiados palestinos, la Asamblea General ha venido renovando el mandato de la UNRWA periódicamente. El último mandato expira el 30 de junio 2008.

Desde su creación, la Agencia ha prestado sus servicios en tiempos de calma relativa en Oriente Médio, y también en tiempos de hostilidades. Ha alimentado, albergado y vestido a decenas de miles de refugiados que huían, al tiempo que ponía en marcha programas educativos y de atención sanitaria a cientos de miles de jóvenes refugiados.

La UNRWA es una agencia única dentro del sistema de la ONU, por su largo compromiso con un grupo específico de refugiados y su contribución al bienestar y al desarrollo humano de cuatro generaciones de refugiados palestinos. Originalmente pensada como una organización temporal, la Agencia ha ido adaptando sus programas a las cambiantes necesidades de la población refugiada palestina.

En la actualidad, la UNRWA es la principal agencia proveedora de servicios básicos -educación, salud, ayuda humanitaria y servicios sociales- a más de 4.3 millones de palestinos registrados como refugiados en Oriente Médio.